zanniquel·liàcies

zanniquel·liàcies f BOT Família de plantes monocotiledònies herbàcies, generalment perennes, que es caracteritzen per la seua adaptació a la vida aquàtica. Les flors són unisexuals i de periant format per tres tèpals que poden ser lliures o soldats a la base; les masculines presenten un o dos estams mancats de filaments i les femenines tenen l’ovari situat per sobre del periant i amb diferent nombre de carpels però lliures. Els fruits tenen múltiples drupes o aquenis i llavors llises i sense endosperma. Altres caràcters de l’anatomia són variables, per la qual cosa es descriuen més endavant en parlar de les espècies locals. Fan el seu cicle vital submergides, de manera que la reproducció es du a terme sobretot mitjançant la pol·linització dins l’aigua o per autofecundació. Comprèn més de 30 espècies que s’ha convengut a agrupar en nou gèneres, les quals es distribueixen per masses d’aigua dolça o salabrosa de terra ferma i per mars de zones càlides principalment, però també temperades, del planeta. A les Pitiüses se’n coneixen dues espècies, aparentment restringides a Eivissa: la brossa d’aigua (Zannichellia pedunculata) habita aigües salmaies de l’illa Grossa. Ateny el mig metre de longitud i té unes tiges molt fines i ramificades amb fulles linears de 0,3 mm d’amplada que poden depassar els 5 cm de llarg, la qual cosa confereix a la planta un aspecte gràcil. El rizoma també és fi i no arriba al mig mil·límetre de diàmetre. Es reprodueix per autofecundació i les flors masculines i femenines solen estar en un mateix nus de la tija. L’algueró (Cymodocea nodosa) creix en fons marins arenosos o pedregosos, usualment des d’aigües somes fins als 30 m de fondària. L’aspecte general recorda una versió menuda de l’alga (Posidonia oceanica), i encara que és més pionera, ha patit com aquesta la seua rarefacció a causa de l’alteració antròpica del fons marí més proper a la costa. El rizoma és llenyós, pot atènyer els 5 cm de diàmetre i presenta nusos que disten al voltant d’1,5 cm dels quals surten les arrels i les tiges. Les tiges són curtes i atapeïdes, i de llur extrem arrenquen dues fileres verticals de tres a quatre fulles cada una. Amb la base embeinada, les fulles fan entre 10 i 30 cm de longitud, de 2 a 4 mm d’amplada i tenen el marge molt finament serrat. L’espècie té peus masculins i femenins separats, i l’única flor s’ubica al final de la tija amagada dins les beines de les fulles. La floració tanmateix s’esdevé molt rarament i el tipus de reproducció principal és vegetatiu. [DCB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments