valanginià

valanginià m GEOL Segon estatge del cretaci inferior situat sobre el berriasià i sota l’hauterivià que abasta un període de temps comprès entre 140,2 i 133,9 milions d’anys.

L’emplaçament de l’illa d’Eivissa ocupava una extensió molt major que l’actual en el fons de la mar Tetis i presentava una diversificació d’ambients biològics i sedimentaris marins contigus, des de característiques més somes de plataforma al NO fins a ambients de mar oberta i profunda al SE. Per aquest motiu les característiques dels materials dipositats durant aquest període varien segons la sèrie estratigràfica a la qual pertanyin.

A la sèrie d’Eivissa, situada a la franja SE de l’illa, el valanginià forma part d’una potent formació margosa amb abundants cefalòpodes (ammonits i belemnits) pirititzats, que de manera contínua s’estén fins a l’albià amb un gruix de 250 m. Els afloraments són nombrosos i dispersos.

Al puig d’en Cardona, al puig d’en Pelleu (Sant Josep de sa Talaia), al puig d’en Picaferro (Santa Eulària des Riu) i al puig de la Mar (Sant Joan de Labritja) les margues arenoses i les calcàries argiloses valanginianes de color groc verdós contenen associacions de calpionel·les (protozous ciliats planctònics), algues clorofícies (Globochaete, thyris valdensis), ammonits (Kilianella roubadiana), belemnits (Duvalia lata, Hibolites pistilliformis) i diversos foraminífers bentònics que han permès la seua datació i que assenyalen unes condicions de mar oberta però de relativa fondària.

A la sèrie de Sant Josep, localitzada a l’O i NO de la precedent, la sedimentació esdevé en principi calcària en el tram que va del portlandià (juràssic superior) fins a la meitat del valanginià. Aquestes calcàries es troben freqüentment associades amb dolomies i són riques en foraminífers bentònics (Trocholines). Els afloraments són reduïts i dispersos: SE de la cova Santa, puig Negre, ses Roques Altes i serra de sa Murta (Sant Josep de sa Talaia), i puig des Castell i puig d’en Vingut (Sant Antoni de Portmany). Al final del valanginià es dipositaren margues amb característiques semblants a les de la sèrie d’Eivissa.

A la sèrie d’Albarca, la més occidental, la sedimentació del tram portlandià-valanginià està formada per uns 150 m de calcàries massives de color beix clar o marró groguenc amb foraminífers bentònics (Trocholines) i algues verdes semblants a les de l’inici de la sèrie de Sant Josep. Les macrofaunes contenen alguns braquiòpodes (Loriolilithyris valdensis), equinoderms (Toxaster granosus, Codiopsis lorini), mol·luscos bivalves i esponges. Aquesta fauna és indicadora d’un medi de plataforma més som i proper a la costa.

Les roques d’aquesta sèrie originen alguns dels més espectaculars paisatges i penya-segats de l’illa d’Eivissa com són els casos de l’Oliva i es Vedrà. [XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments