triàsic

triàsic m GEOL Primer període de l’era secundària, comprès entre el permià, que marca el final de l’era primària, i el juràssic.

Es divideix en tres termes, però a l’illa d’Eivissa només apareixen roques a partir del triàsic mitjà o muschelkalk, i més concretament de la base del ladinià; roques que amb una edat de 237 milions d’anys representen els materials més antics de l’illa. En aquells moments, totes les terres emergides es trobaven reunides formant un únic continent anomenat Pangea, mentre que tota la regió a què correspon Eivissa, que en aquella època estava situada molt més al S i propera a l’equador, es trobava ocupada per una mar càlida entapissada d’algues verdes: la mar Mesogea o Tetis.

Les roques del muschelkalk són dolomies i calcàries dolomítiques de color fosc, massives o estratificades, sense fòssils i de tacte aspre. Apareixen amb un gruix d’uns 150 m i sovent presenten franges paral·leles de dolomita blanca amb aparença faixada ben característica anomenades fàcies zebra. Sobre aquestes roques, s’hi dipositaren altres 150 m de calcàries de color blau molt fosc o negrós de gra molt fi i estratificades en capes de fins a 1 m de potència. Localment presenten taques negres de bioturbació que són empremtes de l’activitat dels organismes que vivien en el fons fangós que donà origen a la roca. Els macrofòssils són escassos i molt petits i corresponen principalment a mol·luscos bivalves, gasteròpodes i ammonits. Els afloraments del muschelkalk tenen dimensions reduïdes i es troben aïllats, especialment a la zona N i NE: illa de Tagomago, punta d’en Valls, cap Roig i Església Vella (Santa Eulària des Riu).

La mar es retirà de la regió durant el triàsic superior (keuper) i el medi marí es transformà en una regió plana amb extenses salines i pantans salobres costaners. El clima era càlid i àrid i la forta evaporació de l’aigua afavoria la precipitació de guix entre els sediments més fins que arribaven de les zones erosionades del continent proper. Aprofitant les escletxes que es produïen a l’escorxa a causa del trencament del Pangea, els magmes ascendien fins a la superfície o a prop seu i s’originaven roques volcàniques i subvolcàniques: andesites (puig de s’Argentera), traquites (Paller d’en Camp) i diorites al canal d’en Martí del municipi de Santa Eulària des Riu.

El medi no era favorable per a la vida i no s’hi troben fòssils. Les roques d’aquell període són argiles i margues de colors variats amb intercalacions de guix i amb vetes i colades de roques magmàtiques. Localment les argiles contenen petits cristalls de quars bipiramidal. Sobre les margues es varen formar unes roques d’aspecte foradat i de color groc i marró anomenades carnedes. Els afloraments tornen a ser molt dispersos i de mides reduïdes, predominant sobretot a la zona N i NE de l’illa; els principals es troben as Figueral, al puig des Cap Roig, al canal d’en Martí i a cala Llenya (Santa Eulària des Riu); a cala Xarraca, al caló des Porcs i al vessant S i SE de sa Talaia de Sant Vicent (Sant Joan de Labritja), i a Beniferri (Sant Antoni de Portmany).

El triàsic finalitza amb un retorn de la mar a l’emplaçament d’Eivissa durant el retià (203,6 a 199,6 milions d’anys enrere), que provoca la sedimentació de 2 a 3 m de noves calcàries en plaques de color gris fosc.

L’acumulació durant el triàsic d’almenys 380 m de sediments està vinculada a l’enfonsament progressiu del fons de la mar durant la sedimentació. [XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments