traquita

traquita f GEOL Roca ígnia volcànica de composició intermèdia amb un percentatge total d’òxid de silici o sílice d’entre el 55 i el 60 %. Rica en feldspats alcalins i amb una mica de biotita i piroxè.

És una roca de gra fi i textura porfírica manifesta, amb grans cristalls (fenocristalls) immersos en una massa d’estructura fluïdal. El seu aspecte extern es caracteritza per la seua rugositat i les coloracions clares. La traquita és l’equivalent volcànic de la sienita. La lava que constitueix el seu origen és viscosa i té tendència a formar colades o filons de dimensions limitades i en ocasions agulles.

A Eivissa, les traquites són predominantment de color gris-verdós, però sovent apareixen enfosquides exteriorment per la seua alteració. Es troben intercalades entre les margues bigarrades i els guixos del triàsic superior (keuper) i la seua aparició va ser el resultat de l’ascens de laves a la superfície, afavorit pel trencament del continent únic o Pangea que va tenir lloc en aquell període (de 228 a 203 milions d’anys enrere).

Els afloraments a l’illa d’Eivissa són reduïts i es troben limitats al tram de costa situat entre la platja des Figueral i s’Aigua Blanca. Al mig d’aquest litoral destaca el monòlit magmàtic de traquita conegut com es Paller d’en Camp (Sant Carles de Peralta). [XGR]

Descàrregues

Col·laboradors