tovallola

tovallola f INDUM Peça de roba generalment més llarga que ampla amb diferents accepcions, algunes ja desaparegudes. Bàsicament es poden dividir en tres categories: d’aixovar domèstic, de caràcter religiós i de vestir. D’aixovar domèstic 1 Peça destinada a eixugar-se el cos, les mans, etc. després de rentar-se o banyar-se. 2 Drap (caremàs, cobripà) per cobrir pa o altres coses de menjar. 3 Tovalles que es posen en parar la taula per servir el menjar. 4 De boca: tovalló, torcaboca. 5 Peça de tela amb què es tapaven els coixins d’un llit. De caràcter religiós 1 Peça de roba amb què es cobreix l’altar. 2 De combregar, que era una peça de llenç fi i guarnició de brodat: la que es disposa damunt el llit d’un malalt que ha de combregar per viàtic i la de combregar a l’església. 3 Drap fi i llarguer amb què es cobreix el faristol per cantar-hi l’epístola o l’evangeli. 4 La que figura a les imatges de Crist nu en la creu. De vestir 1 Toques de lligar el cap: tira llarga de roba que s’enrotllava al cap d’homes i dones a manera d’alfirem o turbant; en les de dona un dels seus caps podia servir per arrebossar, ocultant la boca, especialment per protegir de la pols en anar de viatge o pel camí. Va ser el tipus de toca morisca totalment adoptada pels cristians que, en descendir de les capes aristocràtiques i generalitzar-se, va arribar als estrats populars, on es va conservar molt de temps. Tira de roba que tradicionalment les dones enrotllaven en el seu cap, cobrint el coll i enquadrant la cara. En col·locar-se, un dels seus extrems podia quedar baix el mentó o —a partir de final del s. XV o principi del XVI— pujar-se per arrebossar-se i ocultar la boca igualment a la dita manera morisca, quan l’ocasió ho aconsellava (tal com s’ha testimoniat entre les llauradores espanyoles ja a mitjan s. XVI). Devien ser les que, encara a començament del s. XVIII, es deien “de pagesa” a la documentació eivissenca (APE Riera, 1702-1703, f. 100 v.: “una tovallola de pajesa de bri de Yvisa”). Pel que fa al teixit que configurava unes i altres, fonamentalment cal distingir-ne dos, en directa relació amb els diferents estrats socials o en funció de la seua indicació per a un ús quotidià o de dies assenyalats: d’una banda, les de qualitat bona o llenç prim (filempua, costança, llenç genovès…), a vegades amb guarnició de flocadura (com era habitual en les de camí), brodat i agulla o randa; d’una altra, les de drap de casa, més ordinàries o comunes. 2 De cenyir la cintura. La documentació notarial eivissenca deixa constància del seu ús mitjançant alguna “tovallola de mariner de senyir” (sic) (APE O. Boned 1632-1636, f. 48) i alguna altra “d’estam vermella” (APE Ximeno 4, 1716, f. 140), directament relacionada amb la faixa o toca de la indumentària masculina que es conserva fossilitzada amb caràcter tradicional; antigament davantal. Altres usos Drap blanc que es posa pel coll i les espatlles dels homes en afaitar-los o tallar-los els cabells. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments