teatre

teatre m ART/TEA A Eivissa i a Formentera ja des de temps antic es troba documentació sobre activitat teatral. Les primeres notícies fan referència al teatre religiós. Els Llibres d’Entreveniments del s. XVI ja donen notícia de representacions del tema de la passió de Jesucrist que es feien el Dijous i el Divendres Sant. També està documentada la representació de teatre assumpcionista. Els antics llibres de Juraria de l’antiga Universitat d’Eivissa recullen acords i despeses de celebracions públiques, desfilades, acompanyades de música i disfressats, i també hi ha informació de l’existència de teatre humanístic. Sens dubte el text de la Passió i Mort de Crist Nostro Senyor de Lluc Cardona , escrit l’any 1763, és una mostra de la presència d’aquest teatre passionístic dins la història de les Pitiüses. El teatre popular més tradicional es fa present dins els dies de la celebració del Carnestoltes o Carnaval. El Dijous Llarder ja sortien alguns emmariol·lats, i al camp, els al·lots eren els protagonistes de la festa i anaven per les cases a recollir ous per posar la lloca. El Diumenge de Carnestoltes a la ciutat, ja des de temps antic s’ha celebrat la rua o desfilada de disfressats. A Sant Antoni de Portmany la rua se celebra el Dimarts de Carnaval; però arreu la gran festa era el darrer dia , Dimarts de Carnestoltes; era el dia que sortien els disfressats grans i era el dia que se celebrava als pobles de l’illa. Hi ha informació que aquest dia es representaven sainets burlescos mallorquins, entre els quals es recorden títols com En Llorenç Malcasadís i na Susaina des Fil, En Rosegó Florit i na Faldó, etc. A pobles com Sant Miquel de Balansat el darrer dia es feien mascarades a l’aire lliure, on es representaven escenes dialogades amb personatges grotescos, com recorda l’escriptor Marià Villangómez. I ja tancat el cicle de Carnestoltes, el Dimecres de Cendra, primer dia de la quaresma, es representava l’Enterrament de la sardina o El gato, amb un contingut de paròdia anticlerical. Aquest espectacle teatral és ben viu a la ciutat d’Eivissa des de la recuperació de la democràcia. Durant els dies de Carnestoltes solia sortir al carrer un personatge que es va fer molt popular que li deien es Iai Bunyolete. El teatre popular també era present el dia de la matança del porc que anualment s’ha fet a les cases del camp a Eivissa i Formentera. Era un dia de veritable festa i quan ja s’havia acabat la feina del dia i després de sopar, al porxo de la casa arribava l’hora de la visita de colles de disfressats, als quals l’amo de la casa, no sense abans identificar el cap de colla, donava entrada i començava la representació d’escenes còmiques i grotesques, mai mancades d’algun element eròtic, amb la característica veu de disfressat que amagava la identitat de la persona disfressada. A vegades l’escena es representava damunt el replà de l’escala de pujar al graner o a la casa de dalt per recitar i representar el conegut Sermó de ses matances o Sermó des porquet. Durant els anys de la Guerra Civil i primers de la postguerra alguns autors que varen dur a terme una intensa tasca cultural varen escriure algunes obres d’apologia del franquisme. El teatre costumista escrit per autors apareix a la segona meitat del s. XX amb les obres de Pepita Escandell Bonet i d’Antoni Marí Torres , sense oblidar alguna obra de Marià Villangómez Llobet com és el cas d’Es més alt embruixament. A partir dels darrers anys del s. XX es troba un nou teatre que abasta la pràctica totalitat de temes i formes: teatre històric, comèdia d’embolic, mites clàssics, teatre de gènere, ironia política, monotonia quotidiana, incomunicació, vida de parella, etc., escrit per autors com Marià Villangómez, Bernat Joan i Marí , Vicent Tur Riera ,Vicent Ferrer Mayans i Daniel Escandell, entre molts altres. Pel que fa al teatre amateur, es pot dir que durant tot el s. XX hi ha hagut multitud d’agrupacions que han representat obres; es tracta de grups relacionats amb associacions culturals com és el cas del Grup Escènic Ebusus , institucions educatives com el Grup de Teatre Experimental de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Eivissa , durant molts anys dirigit per Pedro Cañestro Torres , i encara altres com el Grup Amateur de Teatre , dirigit per Merche Chapí, Cap i Cua, el Grup de Teatre Ca Nostra , el Grup de Teatre Arlequín , el Grup Zero, el Grup de Teatre de l’IES Quartó de Portmany , el Grup de Teatre des Cubells , el Grup de Teatre del Casino des Moll , el Grup Juvenil de Teatre , dependent del Club Recreatiu Juvenil, el Grup de Teatre Es Vedrà , L’Increat Teatre o AMC Producciones d’Antonio Cantos, etc. Durant els anys setanta del s. XX es troben escoles de dansa molt actives, com és el cas de l’Acadèmia de Ball de María Martín i Paco Torres de Sant Antoni de Portmany, que tot sovent representava muntatges de ballet-teatre i donava a conèixer el teatre de Federico García Lorca, com les obres El maleficio de la mariposa i Romeu i Julieta de Shakespeare, entre altres. A partir del s. XXI l’escola de dansa Musicaldansa ha presentat musicals d’obres com Mar i cel de Guimerà. A partir dels anys vuitanta del s. XX es varen introduir l’expressió corporal i el teatre dins el currículum de l’ensenyament secundari, amb la qual cosa el teatre va conèixer un fort impuls. Des de llavors han tengut una bona acollida les representacions de rondalles de Joan Castelló Guasch i de Mn. Antoni Maria Alcover adaptades per al teatre, moltes de les quals representades dins el context de les festes populars que se celebren al llarg de l’any. Des de l’any 2010 està funcionant l’Escola Insular d’Art Dramàtic, dependent del Consell Insular d’Eivissa. [MTT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments