tabac

tabac m

1 BOT [Nicotiana sp., família de les solanàcies] S’anomenen així tres espècies diferents de plantes que foren introduïdes a Europa des d’Amèrica del Sud a partir del s. XVI. Totes presenten els pètals soldats formant un tub que s’eixampla a la part superior. El calze té cinc lòbuls i els estams són de longitud desigual i es troben soldats a la corol·la però sense sobresortir-ne. Les flors apareixen agrupades en raïms ramificats. El fruit és una càpsula amb dues valves que conté un gran nombre de petitíssimes llavors. Probablement la paraula tabac procedeix del l’àrab tabbaq, terme que s’utilitzava per denominar les plantes medicinals que provocaven marejos. Totes tres contenen proporcions variables de diferents alcaloides i en especial nicotina i per això totes tres s’han emprat en diferents cultures per fumar.

El tabac de jardí (Nicotiana glauca) és una espècie invasora i naturalitzada a les illes Balears, freqüent en indrets molt alterats i sovent emprada com a ornamental, ja que es desenvolupa com un arbust de fins a 3 m d’alçada amb unes vistoses flors tubulars de color groc. Les fulles són glabres, ovalades i de color blau verdós. Floreix durant la primavera i l’estiu. Conté poca quantitat de nicotina però sí d’altres tòxics que la fan molt verinosa per als animals.

El tabac o tabaquera (Nicotiana tabacum), que en alguns indrets del camp anomenen també tabac coeta, és una planta herbàcia erecta molt aromàtica i recoberta de pèls glandulosos que pot rebrotar diversos anys i assolir a la nostra zona alçades superiors als 2 m. Les fulles són assegudes, ovalades i molt grans, d’uns dos palms de llarg. La corol·la és de color rosat o blanquinós, de 3 a 5 cm de longitud i presenta uns profunds lòbuls terminals que formen una estrella de cinc puntes. Aquesta planta ha estat conreada intensivament arreu del món per elaborar el tabac. A les Pitiüses s’acostumava a tenir-ne només un parell de plantes prop de la casa i s’utilitzava per elaborar els cigars havans.

El tabac pota (Nicotiana rustica) ha estat la planta utilitzada principalment al camp per fumar-ne les fulles. És una planta semblant a la tabaquera però de menor alçada (fins a 1 m) i amb flors grogues d’uns 2 cm de longitud i amb cinc dents obtuses. Les fulles són lluents, carnoses i molt aferrissoses, amb abundants pèls glandulars i sovent amb insectes adherits. Són de mida gran, peciolades i de forma ovalada. Floreix a l’estiu. El seu contingut en nicotina és de tres a nou vegades superior al del tabac i això la fa molt tòxica i addictiva.

El planter es fa dins terra cremada o de sitja al febrer o març i les plantetes es trasplanten a clots ben femats quan tenen uns 10 cm. Cap al juny es pot fer la primera tallada, quan les plantes tenguin algunes càpsules de llavors i les abelles vagin a les flors, preferentment abans de la sortida del sol i si pot ser per Sant Joan. Una vegada tallades les fulles es pengen dins un lloc ben fosc i es deixa que es tornin grogues sense que s’assequin del tot i es puguin rompre. Llavors s’agafen una per una, s’aixafen els tronxos i s’estenen damunt un canyís. Cada dia i una a una s’han d’anar bregant, com si es rentàs una roba delicada i sense malbaratar-les; per fer-ho s’unten les mans amb una mescla de mel, vi dolç, suc de raïm i figues seques. Aquest procés s’ha de repetir almenys durant una setmana.

Quan les fulles estan prou bregades, seques i amb l’aroma a gust del consumidor, es realitza l’amassat: s’agafa una pell de cabrit i amb el pèl cap enfora es van col·locant les fulles una dalt l’altra, llavors s’enrotlla tot ben fort amb una corda fins que tota la pell estigui folrada de corda molt estreta. Passats seixanta dies ja es pot fumar el tabac pota, després de tallar-lo amb una cutxilla i deixar-lo a fils i, per descomptat, es pot apreciar el seu aroma tan característic.

L’arxiduc, Lluís Salvador en la seua obra Les Antigues Pitiüses, diu que el tabac era un cultiu molt freqüent a Eivissa i que se’n collien més de 500 quintars, però que una disposició governamental privà de sembrar-ne. Posteriorment es tornà a permetre’n la sembra, però només de la classe tradicional a l’illa, tabac pota, i restà per sempre prohibida la venda fora d’Eivissa. [XGR]

2 DIAL Cop violent. [DCVB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments