solseró

solseró m BOT [Suaeda vera, família de les quenopodiàcies] Arbust profusament ramificat que fa entre 50 i 150 cm d’alçada. Té un aspecte general compacte i de color verd fosc que, especialment a l’hivern, pot virar a vermell. Aquestos colors els donen les fulles, que se situen esparses als branquillons superiors, que amiden entre 3 i 20 mm de llarg per 1 a 1,5 mm d’ample; no tenen pecíol, són una mica suculentes i, encara que una mica aplanades per les parts superior i inferior, tenen forma més o menys cilíndrica. Així mateix, la part baixa de les branques és desproveïda de fulles, llenyosa i clara. Les petites flors, que poden aparèixer de març a novembre, formen grups densos a les axil·les de les fulles. Les granes mesuren entre 1 i 2 mm. És una planta de l’àrea circummediterrània i d’àrees atlàntiques properes, està àmpliament difosa tant pel litoral com per regions àrides salobres continentals. Es tracta d’una espècie comuna al litoral pitiús, viu en saladars i costa rocosa, i encara que sovent coexisteix amb la solsera i espècies afins, prefereix sòls menys humits, profunds i una mica nitrificats. Així, per la seua afinitat al nitrogen, no és rara en terrenys litorals alterats pels humans i en colònies de gavines. Com altres quenopodiàcies crasses adaptades a sòls salins, fou molt emprada per elaborar sabó i vidre. [DCB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments