síndic

síndic m HIST Representant nomenat per la Universitat d’Eivissa per defensar els seus drets, bé fos davant la Cort, bé davant les jurisdiccions dels consenyors eclesiàstics. Normalment, les reclamacions que presentaven els síndics en representació de la Universitat estaven relacionades amb violacions de privilegis que havien estat concedits amb anterioritat, la major part dels quals es recolliren a l’anomenat Llibre de la Cadena . Com que la major part de les reclamacions havien de tenir fonaments jurídics, era habitual que els síndics fossin advocats. La seua feina consistia a desplaçar-se davant l’autoritat corresponent, presentar la petició i, de vegades, esperar-ne resposta. En alguns casos concrets, els síndics podien arribar a estar mesos fora de l’illa, en l’intent d’aconseguir una solució per a la seua reclamació. Quan tornaven, havien de presentar davant la Universitat una relació de despeses perquè els fossin abonades. De vegades, si s’aconseguia el que es demanava, el síndic (o els síndics) rebia una compensació monetària. A partir de mitjan s. XVII, i molt especialment a les Ordinacions de 1686, aparegué la figura de l’advocat de la Universitat , que acabà assumint moltes de les funcions dels síndics. De tota manera, encara dins la primera meitat del s. XVIII la Universitat nomenà diferents síndics per reclamar els seus drets davant els monarques. Amb l’aplicació de les reformes il·lustrades de final del s. XVIII, en concret l’any 1789, es crearen 17 ajuntaments rurals, un a cada parròquia de les illes d’Eivissa i Formentera. Els ajuntaments estaven formats per un batle, dos regidors, un diputat i un síndic personer. Aquesta darrera figura s’havia creat el 1766 per acord del Consell de Castella, i era l’encarregada de defensar els interessos dels vesins del poble; s’elegia per sufragi directe. A principi del s. XIX els síndics personers dels ajuntaments rurals de l’illa d’Eivissa encapçalaren diferents protestes davant les autoritats, reclamant exempcions d’impostos, en un moment en què els aixecaments pagesos foren habituals. Amb la creació definitiva del règim de municipis, a partir de 1833, desaparegué definitivament la figura del síndic personer. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments