silicats

silicats m pl GEOL Grup de minerals més abundant de l’escorxa terrestre. Formen part de les tres classes de roques: ígnies, sedimentàries i metamòrfiques, i són uns dels seus principals components.

Tots els silicats estan compostos per silici i oxigen com a elements essencials formant el grup radical SiO4, que combinat amb altres elements químics com alumini, sodi, calci, potassi, magnesi i ferro donen lloc a una gran varietat de minerals.

L’estructura bàsica de tots els silicats és el tetraedre format per la coordinació d’un ió de silici tetravalent envoltat per quatre ions d’oxigen que ocupen els vèrtexs d’aquesta figura regular. Es classifiquen segons les característiques de la unió dels tetraedres entre si i l’estructura tridimensional que en resulta és la que determina les seues propietats.

Dels nesosilicats (tetraedres aïllats i lligats únicament pels cations que els empaqueten), l’olivina és present als filons de basalt que travessen les calcàries en lloses del juràssic superior i el granat i el zircó són presents a les margues (roques intermèdies entre calcària i argila) del keuper (triàsic superior). L’epidota, un sorosilicat (tetraedres en parelles), i la turmalina, un ciclosilicat (tetraedres formant un anell), es troben també a les margues del keuper. Entre els inosilicats (tetraedres formant cadenes simples o dobles) els piroxens i els amfíbols es troben a les roques eruptives i margues del keuper.

Els fil·losilicats es caracteritzen per formar estructures planes; a aquest grup pertanyen les miques i els minerals de l’argila que a Eivissa és abundant a nivells del keuper i molt abundant a nivells margosos del cretaci inferior i mitjà i entre les turbidites del burdigalià i els llims quaternaris. Els principals minerals d’aquest grup són el caolí i la montmoril·lonita. La glauconita és un mineral del grup de les miques de tonalitats verdoses força comú, encara que sovent es presenta en proporcions petites. Es troba a les formacions margoses del keuper (triàsic superior), a les fàcies margoses de color groc verdós de les sèries d’Eivissa i de Sant Josep del final del juràssic i del cretaci inferior, a les calcàries urgonianes de la sèrie d’Albarca i a les calcàries clares del cretaci superior. També és present en quantitats variables als dipòsits del miocè inferior.

Dels tectosilicats, grup en què els tetraedres formen una xarxa tridimensional, el quars apareix en petites quantitats en moltes roques d’Eivissa, tant sedimentàries com ígnies, a destacar els exemplars de la varietat jacint de Compostel·la presents a las argiles vermelloses del keuper, mentre que les ortòclasis i les plagiòclasis són presents a les roques ígnies del triàsic superior i juràssic superior. [XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments