senonià

senonià m GEOL Superestatge del cretaci superior que agrupa el coniacià, el santonià, el campanià i el maastrichtià, estatges que abasten, de més antic a més modern, un període de temps comprès entre –88,5 i –65 milions d’anys.

Al senonià, la mesogea (mar que separava la Lauràsia, el gran continent de l’hemisferi nord i els continents en què s’havia disgregat l’antiga Gondwana) ocupava una gran superfície que s’estenia des del S de la península Ibèrica fins a Indonèsia.

La sedimentació d’aquest superestatge és bastant homogènia i està formada per uns 150 m de calcàries massives o estratificades de gra molt fi, duresa variable (les més toves pertanyen al senonià superior), a vegades d’aspecte nodular (senonià superior) i de color blanc ivori. Aquestes calcàries contenen intercalacions de margues arenoses de color crema a groguenc i margocalcàries blanquinoses. L’excepcional escassetat de macrofòssils es veu compensada per una abundant microfauna, principalment constituïda per foraminífers planctònics (Globotruncana i Pithonella), que ha servit de base per establir l’estratigrafia d’aquest període i que en conjunt indica unes condicions ambientals de mar oberta calma, relativament fonda i càlida.

Els afloraments del senonià només s’observen a l’illa d’Eivissa a les sèries de Sant Josep i d’Albarca, amb molt poca extensió i pràcticament només a l’extrem SO de l’illa (cap Llentrisca, cap des Jueu, talaia de Sant Josep i a l’O de Sant Vicent de sa Cala). [XGR]

Descàrregues

Col·laboradors