saio

saio m INDUM Castellanisme emprat per designar diverses peces de vestir, entre les quals cal destacar les següents:
1. Gonell o vestit masculí amb faldes que comunament arribava més o menys fins als genolls, amb mànegues o sense, documentat per primera vegada abans de 1448 (Decir contra los aragoneses); la seua faiçó va canviar constantment. Al s XVII, després d´haver passat de moda entre els qui vestien a ús cortesà, es va convertir en una peça freqüent entre la gent humil, fins a expressar la seua condició específica (“Evitar de dir... gonell per sayo”. B. Fenollar Regles 75). Registres notarials eivissencs de l´última centúria esmentada es refereixen a “saios” de burell, a vegades de la terra o, més sovent, de burell mallorquí.
2. Segons sembla, cos femení amb mànegues llevadisses, propi de les llauradores (cast. sayuelo), que es diu de burell (juntament amb el gipó de xamellot i mànegues de posar i llevar d´un i altre teixit) en el punt 74 dels Capítols de Política y bon Govern de la Illa de Iuiça fets en 1655.
3. Armilla o gipó masculí, que la documentació notarial eivissenca del s XVIII constata fet de drap de llana o “pany” de muntanya, juntament amb altres “saios” de burell o de “pany borronat”.
4. Caputxo, o capot amb caputxa, que podia ser de llana roja o de burell rogenc i que ha estat comparat tipològicament als s XX i XXI amb els duts a Grècia, Tunísia i Algèria.
5. A voltes podia referir-se a una vesta llarga o túnica de nen petit. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments