- Inici/
- Índex Alfabètic/
- R/
- RU/
- ruda
ruda
ruda f BOT Nom popular que s’utilitza per designar la Ruta chalepensis ssp chalepensis i la Ruta chalepensis ssp angustifolia, dues plantes semblants i bastant comunes a les Pitiüses que pertanyen a la família de les rutàcies ↑. La flor, d’uns 2 cm de diàmetre, és de color groc llimó amb quatre pètals (excepte a la flor central) disposats en creu, de forma còncava i amb el marge amb nombroses i fines divisions sovent més llargues que l’amplada del mateix pètal. El fruit és una càpsula arrodonida amb 4 o 5 lòbuls. Les fulles estan molt dividides amb els segments foliars oblongs, ovalats o lanceolats. És una planta perenne de no més de 75 cm d’alçada, llenyosa a la base i amb una tija principal dreta que es va ramificant i finalitza amb la inflorescència. La subespècie angustifolia es diferencia de la subespècie chalepensis per tenir les bràctees o fulletes immediates a les flors lanceolades i més estretes que el peduncle floral. Creix en llocs secs i pedregosos, erms i en garrigues obertes. Floreix principalment a la primavera. Tota la planta desprèn una olor molt forta i fètida, difícil de confondre amb qualsevol altra i que per això mateix resulta un tret ben útil per a la seua identificació. Aquesta característica és causada per la presència de nombroses bossetes d’essència que es fan visibles en forma de petits puntets quan s’observen les fulles o els pètals de besllum. És una planta medicinal coneguda i utilitzada des de l’antiguitat. Les seues virtuts provenen de l’essència, que conté un glucòsid anomenat rutina, que té la propietat d’augmentar la resistència dels vasos sanguinis capil·lars i evitar així les hemorràgies. També exerceix una notable acció constrictora sobre les fibres musculars uterines. Una altra virtut reconeguda de la ruda és l’antihelmíntica. Aquestos efectes han fet que s’hagi utilitzat per regular i provocar la menstruació, o fins i tot l’avortament, com a part de molts dels remeis tradicionals per guarir els cucs i la solitària, o per combatre el mal de queixal, d’orella i de panxa. Forma part de la composició del licor d’herbes eivissenques, en petita proporció. Pot resultar tòxica i per tant s’ha d’usar amb coneixement. [XGR]
Descàrregues
