rua

rua f CULT POP Manifestació festiva dels carnavals en forma de cercavila, que fa un recorregut per carrers establerts en el qual solen passejar tots els disfressats amb carrosses i vehicles adornats per a aquesta celebració.

La primera manifestació que es pot considerar com l'inici de la rua eivissenca va aparèixer durant el carnaval de 1890, amb una estudiantina juntament amb un grup de mariol·los que sortiren al carrer de forma conjunta; aquesta manifestació rebé crítiques adverses dels periodistes d'aquella època perquè consideraven grolleres i provocadores aquelles disfresses populars espontànies, la qual cosa donava mala imatge a una ciutat que havia de mostrar-se culta, paper que feien els balls de carnaval de les diverses societats que s'organitzaven a posta per a aquella celebració festiva.

També, l'any 1890, aparegué per primera vegada l'enterrament de la sardina o “gato”, amb el seu tradicional “sermó” anticlerical, al principi de la Quaresma d'aquell any, manifestació que es podria incloure dins dels inicis de la rua eivissenca.

El 1892, la música de murga i d'estudiantina va anar creixent juntament amb els criticats mariol·los, fins que el 1896 es parlà per primera vegada d'organitzar oficialment aquesta manifestació carnavalesca que s'anomena “sa rua”; malgrat les bones intencions, aquella iniciativa no va prosperar.

Va ser l'any 1912 quan aparegueren per primera vegada vehicles plens de disfressats en les rues i per això es considera aquell any com l'inici d'aquesta manifestació, malgrat que va néixer de forma espontània. Així va continuar fins que l'any 1919 ja es va organitzar la primera rua “formal” de la història d'Eivissa: es va desenvolupar al passeig de s'Alamera el dimarts de Carnaval, dia que s'establí per a la celebració d'aquesta rua, fins a l'inici de la Guerra Civil. L'any 1920 es crearen tres premis per a les millors disfresses i vehicles engalanats.

Les autoritats dictatorials sorgides de la Guerra Civil de 1936-39 havien prohibit totes les manifestacions de Carnaval per tot Espanya, fins que durant la dècada de 1950 s'anaren recuperant, de forma discreta i sense crítica política ni religiosa, les disfresses individuals o en grup, bàsicament en festes de societats privades, i alguns mariol·los pel carrer, però sense la tradicional rua.

Fou el 1981, quan un grup de ciutadans altruistes, encapçalats per membres de les famílies Valverde Castell i Costa Reverter, proposaren a l'alcalde d'Eivissa, Joan Prats Bonet, i a la regidora de Cultura, Joana Maria Ferrer Ferrer, la recuperació de la rua de Carnaval, després de l'experiència que havien tengut de col·laboració en l'organització de la cavalcada dels Reis Mags de l'any anterior.

D'aquesta manera s'organitzà a la ciutat d'Eivissa la primera rua de Carnaval de la darreria del s XX, després de la llarga dictadura franquista; les carrosses dels Reis Mags foren reconvertides en carrosses de carnaval i s'hi aconseguí un gran èxit de participació i públic, tot i que només hi havia un sol premi de 25.000 pessetes per a la millor carrossa.

Des de llavors ençà, la rua de Carnaval és organitzada oficialment per l'Ajuntament d'Eivissa i se celebra el diumenge de Carnaval al matí, llevat d'un breu període de dos o tres anys, a final de la dècada de 1990, en què se celebrà el dissabte de Carnaval a la nit, però que no aconseguí la participació que es buscava.

La recuperació i la consolidació de la rua de la ciutat d'Eivissa ha fet que, amb el canvi de segle, s'hagin creat rues als pobles de Sant Antoni de Portmany, Santa Eulària des Riu i també a Formentera. [JaTP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments