rosari

rosari m ORFEB Oració contemplativa amb el significat de corona de roses que commemora els misteris de les vides de Jesucrist i de la Mare de Déu i que dóna nom a l´enfilall de grans que serveix per passar ordenadament la referida oració; les avemaries són representades pels grans petits i els gloriapatris pels grans grossos. En aquest sentit, se´l sol considerar una joia, generalment per dur a les mans (com reflecteixen per als dos sexes les trones de Sant Josep de sa Talaia i de Sant Antoni de Portmany), així com també per dur penjat de la cinta de cintura (en íntima relació amb el clauer) o de dur al coll o sobre el pit, tal com s´ha mantengut a Eivissa en el coll dels homes i en l´emprendada de plata i coral, com a manifestació pública de pietat.Història La devoció al rosari va ser predicada sobretot pel dominic bretó Alain de la Rupe al s XV (1428-1475), mentre que el pare Jacob Sprenger, del convent de Colònia, va ser qui en va fundar la primera confraria aquella mateixa centúria (1474). A partir de llavors els pares dominics es varen encarregar d´expandir-la per tot Europa, conjuntament a la renovació espiritual de la contrareforma. A Espanya, la seua popularitat es va veure incrementada per la victòria a la batalla de Lepant, el primer diumenge de 1571, precisament el dia que l´orde dominic havia dedicat a la Mare de Déu del Roser. Pius V va consagrar la data a la Mare de Déu amb el títol de Santa Maria de la Victòria, i Gregori XIII va designar el primer diumenge d´octubre per celebrar la festivitat d´aquesta advocació. Ben aviat arribà a Eivissa la devoció al Roser i el 1577 ja es troba una nota en els Llibres d´Entreveniments que diu: ‘Nota vuy diumenge a 4 de maig 1577, se féu la festa de la S[antíssi]ma Verge Maria del Roser ab tota solemnitat ut moris est i solemne profes(o) per la vila” (I. Macabich). Els dominics, l´any 1587 —després d´haver-se establert a l´església de Jesús—, ja tenien autorització per construir un convent dins de la vila. “La capella del Roser de l´església dels dominics d´Eivissa va ser la primera [...] que s´hi va construir; és la més gran de totes i sembla que a l´entrada hi havia quadres de grans dimensions, entre els quals destacava el “quadre dels papes”, que contenia els retrats dels pontífexs que amb les seues butlles havien afavorit la devoció del Roser”. Tradicionalment es resaven 15 denes (5 misteris de goig, 5 de dolor i 5 de glòria), nombre que va ser augmentat a 20 l´any 2002 amb la inclusió del misteris lluminosos.Variants dels rosaris documentats a Eivissa Al retaule de la Mare de Déu de Jesús es mostra un dels rosaris dominicans de cinc denes, així com una camàndula (que podia ser d´una o de tres) a la mà esquerra de la Mare de Déu. Per la seua banda, s´ha recollit testimoni escrit dels exemplars de “quinze cases” o misteris des de l´inici del buidatge dels protocols notarials, a començament del s XVII (p. ex.: “un rosari de Coral grans menuts, ab quinse cases ab setse segnals de or esmaltats”, “un rosari negre de Evano ab quinse cases ab sa cadaneta y senyals de argent” ; 1614-1619; “vila damunt”), així com dels esmentats de només cinc denes, que era freqüent passar a diari (p. ex.: “Un rosari de brúfol ab sinch grans de crestall”, 1614). Es té també testimoni dels septenaris amb set avemaries en honor de la Mare de Déu dels Dolors (p. ex.: “un rosari de Coral ab set cases y set grans de or”; ibídem, “vila davall”) i —probablement— d´alguna variant rara i poc estesa dels vuit goigs (“un rosari de coral ab vuit Cases ab sa Creu y señals de Crestay”, 1716). Ocasionalment s´ha comprovat la presència d´algun rosari de la Casa Santa (1747), de Santa Brígida (1756), etc., i són significatives al s XVIII les referències sobre els denominats de Jesús i Maria, tal vegada per portar a un extrem una medalla amb les referides xifres (p. ex.: “quatre rosaris de marietas i tres de Jesús y Maria” (1767).Materials que els configuraven Són moltes les matèries documentades entre els s XVII i XIX: ambre o llambre, brúfol, catxumbo, coral, cristall, atzabeja, banús, marietes, os... En alguns d´aquestos materials podien intercalar-se grans d´altra matèria (com or o plata), quan no es donaven altres combinacions (p. ex.: “uns rosaris de coral ab los gloria patris de cristal” (1767, “llaurador del Quartó de Santa Eulària”). Arribant al s XIX, juntament amb la creixent representativitat de les joies d´or en els inventaris de la pagesia, s´observa també la dels “rosaris de coral encadenats de plata”, que ja es constataven a principi del XVIII en alt context social. D´aquesta manera s´enllaça amb els diversos testimonis dels s XX i XXI que mostren la disposició dels rosaris d´aquestes característiques sobre el pit de les gonelles negres: bé mitjançant l´acumulació d´alguns d´ells, bé servint-se d´un sol exemplar, amb el baix del rosari, pel que sembla, especialment concebut per al seu ús com a pectoral (emprendada ), això sense excloure la freqüent presència d´un altre rosari a la mà. Una mostra, així mateix, de la gran implantació social dels rosaris a les Pitiüses són els de flors, de caràcter infantil (com els de poms i flors de baladre), que les petites disposaven igualment sobre el seus pits a manera d´emprendada. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments