rodolita

rodolita f GEOL

Del grec rhódon, 'rosa' i lithos, 'pedra'. Terme emprat preferentment per designar les concrecions d'aspecte globular o arborescent formades per l'acumulació i l'agregació d'algues coral·linàcies (rodofícies) soltes i de les seues restes fragmentades.

Aquestes formes noduloses s'originen per rodament en zones d'aigües somes i agitades per l'onatge, els corrents o la marea.

La seua grandària és com la del puny d'una persona com a màxim i la seua composició és calcària, ja que la majoria d'aquestes algues acumulen carbonat càlcic a les seues membranes i per això els seus teixits es conserven bé en estat fòssil. Per aquest motiu sovent són qualificades com les factories de carbonats de la mar.

Els fons de rodòlits (usant aquesta accepció com a comunitat marina o maërl) es troben en començar el s XXI entre els 30 i els 150 m de fondària a la Mediterrània occidental, s'estenen per tot el litoral i ocupen grans extensions, especialment a les illes Balears.

En el registre fòssil, són especialment abundants a les roques calcarenites del tortonià (miocè superior, neogen) de Formentera (la Mola, es cap de Barbaria), on es presenten associades a restes fragmentades de mol·luscos, equínids i corals, fet que indica l'existència en aquell període d'un ambient de talús escullós en una plataforma marina soma i càlida. [XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments