rata

rata f

1.
ICT [Uranoscopus scaber, família dels uranoscòpids, subordre dels traquinoïdeus, ordre dels perciformes, superordre dels acantopterigis, classe dels osteïctis] Peix teleosti de cos allargat, però de cap rabassut i cuirassat per ossos granulosos, que presenta unes característiques que indiquen que l'hàbitat de l'espècie és bentònic, fins i tot enterrat al substrat: boca vertical protràctil, amb un apèndix mandibular que serveix d'esca, i ulls i orificis nasals dorsals. Consta de dues aletes dorsals, l'anterior amb 3 o 4 espines i la posterior entre 13 i 15 radis. L'opercle va armat amb una forta espina que s'ha arribat a descriure com a verinosa. Les escates són molt petites i estan absents en la regió ventral. La línia lateral pot arribar a presentar prop de 90 escates. El color és marronós, bigarrat, a la regió dorsal i blanquinós al ventre. Arriba als 30 cm de grandària. Viu als fons tous, especialment els fangosos, entre 20 i 90 m de fondària. És una espècie de distribució mediterrània, també present a l'Atlàntic oriental. A les Pitiüses és bastant apreciada culinàriament i sol ser habitual als mercats. [JCE]

2. ZOOL Nom popular amb el qual es coneixen dues espècies de petits mamífers de la família dels múrids i de l'ordre dels rosegadors que solen acompanyar l'home a bona part del planeta. Aquestos animals, igual que la resta de mamífers no voladors, arribaren a les Pitiüses després de la venguda de l'home, amb tota seguretat per introducció involuntària. De fet ambdues espècies tenen un origen asiàtic, però ajudades per l'home han aconseguit poblar tots els continents. La rata traginera de camp (Rattus rattus) pot presentar-se a zones urbanes, però es troba preferentment en espais menys urbanitzats i més agrícoles; presenta un pelatge fosc a la part dorsal i el ventre més clar. La rata traginera de ciutat (Rattus norvergicus), de coua sensiblement més curta que la de la rata traginera, té una coloració dorsal grisa marronenca i el ventre més grogenc i habita preferentment espais més urbanitzats. Aquesta darrera espècie és la que freqüentment es troba a les clavegueres i els femers. Les dues espècies estan presents tant a Eivissa com a Formentera i han colonitzat alguns illots on depreden, entre altres, els ous i els exemplars joves del virot. [JCP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments