racional

racional m HIST Oficial de l'antiga Universitat encarregat de controlar els ingressos i les despeses públiques per tal de comprovar la veracitat i donar legitimitat als afers de la institució en matèria fiscal.

El càrrec, que havia estat creat per Jaume I l'any 1293, possiblement quedà instituït a Eivissa durant el s XV. Anomenat també mestre racional, aquest ofici anava unit al d'oïdor de comptes. La seua elecció era per insaculació i, segons les ordinacions de 1663, hi havia tres racionals: dos d'ells havien de pertànyer a la mà major i un tercer a la mà mitjana.

De la mateixa manera que passava amb els jurats, l´escrivà i el síndic, aquells que sostenien un plet amb la Universitat no podien concórrer tampoc a l'ofici de racional. Es pressuposa que havien de saber llegir, escriure i comptar, i la duració dels tres càrrecs era de tres anys, tot i que cada any se'n renovava un que s'extreia de la bossa corresponent per substituir el racional el mandat del qual havia expirat després del període triennal.

Les mateixes ordinacions permeten conèixer detalladament quines eren les seues funcions:

1) Rebien i revisaven els comptes d'aquells càrrecs que administraven pecúnies o diners quan finalitzaven el seu mandat. Els racionals havien de fer els manaments de lliurament als oficis universals assenyalant-ne el dia i l'hora, i donar-ne compte a l'escrivà de la Universitat per així constatar la lliurança a través de la corresponent acta. Una vegada retuts, el procediment fiscalitzador consistia a revisar els llibres dels oficials i altres justificants documentals, calcular els càrrecs i els abonaments i extreure'n la diferència que s'havia de saldar amb el seu pagament o cobrament.

Així, havien de diferenciar bé cada concepte i no admetre cap pagament realitzat sense la corresponent pòlissa signada pels jurats o, en el cas de despeses menudes, una llista adjunta cosida al llibre de l'oficial i signada pels racionals. Aquest procés s'acabava amb la publicació de les sentències fetes de cada oficial en les quals es recollien el resultat de la fiscalització i la corresponent liquidació. En el cas que algun oficial no pagàs el seu deute dins un termini establert, la quantitat comportava un interès mercantil del 10 % anual i se li imposava una pena econòmica.

Generalment les sentències no es podien apel·lar però sí se'n podia demanar revisió davant el governador, que podia ser aconsellat per l'assessor. Per evitar actuacions fraudulentes o errònies, els racionals havien de barrar i llistar totes les pòlisses o ordres de pagament lliurades pels oficials i que ja havien estat satisfetes per la Universitat, presentar-les davant el governador i arxivar-les en un armari de la seu de la Universitat, amb tres panys diferents i tres claus, una per al governador, l'altra per als jurats i una tercera per al racional més antic.

Igualment no podien rompre altres pòlisses sense abans estar registrades i posteriorment comprovades en presència dels jurats i de l'escrivà, que aixecava acta de la verificació. Les quantitats cobrades resultants de les liquidacions s'havien de dipositar després en mans del bosser.

2) Exercien un control sobre els drets que els oficials havien de cobrar dels arrendadors. En el cas d'haver-los deixat d´ingressar per mala fe dels oficials, aquestos darrers havien de pagar en béns propis.

3) Els actes judiciaris dels racionals s'havien de fer sempre per mitjà de l'escrivà de la Universitat.

4) Un dels requisits per poder accedir a un ofici universal era no tenir cap deute amb la Universitat. Per aquest motiu, un dia o dos abans de l'extracció dels càrrecs, havien de llistar tots els deutors de la institució i fer-ne constar el motiu, de manera que en el moment d'extreure i donar lectura al nom de la persona electa els racionals poguessin comprovar si figurava o no en la llista de deutors.

5) A part del llibre en què tots tres racionals, indistintament, assentaven els ingressos i les despeses, el racional més antic era l'encarregat de custodiar, sota clau i a la seu de la Universitat, un llibre gran on registrava a net, i només ell, totes les partides de crèdit i dèbit que eren informades i confirmades pels altres racionals. Una vegada expirat l'any, el llibre era lliurat al racional que pertocava.

6) Quant a l'administració de les salines, el guardià de la sal els havia de lliurar bitllet de totes les càrregues de sal. Una vegada assentades les partides de la sal que s'havia embarcat a les naus en el corresponent Llibre de carregaments, el jurat segon de mà major havia de pujar als vaixells i saldar el corresponent dèbit. Amb aquesta darrera mesura es pretenia evitar que alguns vaixells salpassin del port sense liquidar. També havien de lliurar un segon bitllet dels carregaments de sal al conservador. Igualment tenien l'obligació d'informar el tinent de procurador reial dels carregaments de sal afectats per l'impost nou, dins els tres dies següents a les càrregues.

7) Portaven un llibre de càlcul per al blat i altres grans. Tant els racionals com el formenter havien de signar els seus assentaments.

8) Anualment havien de lliurar al síndic, en un acte públic, una llista amb el nom de les persones que devien a la Universitat així com les quantitats, perquè el síndic pogués adoptar les mesures oportunes per al seu cobrament.

9) Exercien i actuaven com a morbers (morber ) o oficials de sanitat i no podien guiar cap vaixell si se sospitava que podia procedir d'algun indret amb perill de contagi sense el consentiment del governador i els jurats. Eren auxiliats pel drassaner , a qui se li podia imposar una pena si no complia les instruccions dels racionals. A més, el drassaner havia de cobrar l'import de la plàtica (forma antiga per fer referència a la pràctica) o guiatge del vaixell i lliurar-lo als racionals.

Exercien el seu càrrec a la casa de la Universitat, on havien d´assistir diàriament durant el temps que durava la rendició de comptes fins al seu tancament i liquidació, i almenys una vegada a la setmana durant la resta de l'any. Atesa la importància d´aquestos càrrecs pel fet d'examinar i controlar els comptes de la Universitat, el seu salari era, en conseqüència, un dels més ponderosos per tal d'evitar els perjudicis de tenir una remuneració reduïda. Així, les ordinacions de 1663 establien un salari de 70 lliures per a cada un dels racionals, 50 de les quals podien ser en sal exempta del dret nou o nou impost de sa majestat. Al salari ordinari del racional més antic, que tenia encomanada la tasca de portar el llibre gros, s'afegien 50 lliures addicionals. A més, durant el seu mandat, tots els racionals estaven exempts de pagar taxes i impostos.

L'incompliment d'alguna de les seues obligacions donava lloc a una sanció de tipus econòmic que variava en funció de la tasca desobeïda. Arran de les ordinacions de 1686 s'extingí un dels tres racionals i, per tant, passaren a ser dos, el racional major i el racional segon. Aquest canvi obeïa al desig de poder resoldre algunes anomalies que s'havien detectat en la labor fiscalitzadora, de manera que la durada del mandat del racional major era superior, al mateix temps que adoptava una major responsabilitat en la revisió dels comptes i la confecció i la custòdia dels llibres comptables.

La duració del càrrec del primer passava a ser de cinc anys i la del segon era anual, de manera que el racional menor s'extreia un any de l'estament de mà major i el següent de la mà mitjana. Protocol·làriament, el racional major precedia els altres oficis universals i només estava per davall del governador, el jurat en cap, l'assessor, els altres tres jurats i el lloctinent del procurador reial.

Així mateix, les noves ordinacions de 1686 (publicades posteriorment per l'Ajuntament d'Eivissa l'any 1751) incloïen altres canvis com l'obligació del bosser de presentar i saldar els comptes als racionals cada quatre mesos i la del formenter i la del clavari de fer-ho cada dos mesos; assistir a la casa de la Universitat diàriament durant la rendició de comptes i almenys tres vegades a la setmana durant la resta de l'any, i un augment dels salaris ordinaris amb la supressió de l'obligació de cobrar en sal.

Tot i que les pòlisses que rebien els racionals eren barrades, mostrades al governador i guardades amb clau, hi hagué algunes irregularitats ja que s'havien tornat a posar algunes pòlisses en circulació. Per evitar greus danys a la institució es canvià el procediment: les pòlisses rebudes havien de ser registrades pels racionals en un llibre nou i lliurades a l'escrivà per tornar a ser inscrites en el seu llibre. El dia del dipòsit general al bosser, en presència dels jurats i el governador, es tornaven a comprovar tots els registres dels llibres dels racionals, de l'escrivà i del bosser i, finalment, es cremaven les pòlisses. Aquesta nova mesura s'havia d'iniciar amb el registre, la comprovació i la posterior destrucció de les pòlisses dels anys anteriors que estaven guardades a l'arxiu de la Universitat. El racional major havia de donar compte cada any de la seua actuació davant el governador, els jurats, el síndic i l'escrivà.

Com tota l'estructura municipal, els càrrecs de racionals també quedaren afectats pel Decret de Nova Planta. A partir de 1724, i igual que els altres oficis municipals, la renovació dels dos racionals tenia lloc cada dos anys. Pel que fa al sistema electiu, el governador proposava els noms que després eren aprovats per la Reial Audiència. Quant a les seues funcions, recollides detalladament en les ordinacions, quedaren vigents únicament aquelles que no contravenguessin el Decret de Nova Planta i les posteriors resolucions dictades per a la seua aplicació a Eivissa, en què quedaren eliminades totes aquelles que tenien a veure amb l'administració de la sal.

Els llibres que estaven obligats a portar i signar per reflectir la seua funció fiscalitzadora, com els de comptes (Llibre vermell i Llibre blanc), els llibres Manual de compte i raó dels oficials, on consten majoritàriament els crèdits i els dèbits dels càrrecs de la Universitat, o els Llibres de sentències dels racionals, una bona part dels s XVI, XVII i XVIII, estan custodiats a l'Arxiu Històric d'Eivissa. [ACM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments