plantofa

plantofa f INDUM Sabata sense orelles ni taló, que s’usa per estar per casa. Antigament solien ser de sola de suro i sense taló, que es portava amb altres calçats. Les plantofes d’home es duien amb borseguins i solien tenir les soles gruixudes, encara que no arribaven a l’exagerada altura dels tapins de dona. En la documentació s’esmenten plantofes de cordovà, de badana, de vellut i de cuir. Hi havia exemplars de diferents formes, distingint-se la plantofa mitja i la sencera, a mitjan s XVI; tal vegada, la sencera cobria tota la punta del peu, mentre que la mitja deixava al descobert la punta i el taló. En els documents notarials eivissencs, queda constància d’aquest calçat la primera meitat del s XVII, encara que no aporten més descripció que el color morat que, en aquest cas, mostraven. En els Capítols de política i bon govern de l’illa d’Eivissa de 1655, al punt 48, establien que els sabaters no poguessin percebre més de catorze sous per les plantofes de mans, sota pena de tres lliures i les tals sabates, plantofes o ginelles venudes, perdudes. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments