perla

perla f ORFEB Concreció nacrada que es forma a l’interior de la conquilla d’alguns mol·luscos. A l’Estat espanyol les perles es varen consolidar per a la joieria a partir del Renaixement. A Eivissa, la documentació notarial consultada, del s XVII endavant, desvetla el significatiu gust per les perles al llarg d’aquella centúria, amb la seua presència en determinades joies i peces documentades en alguns inventaris practicats a la vida d’Eivissa i a certes hisendes. Del tipus d’ornament per al cap de les senyores, a Eivissa es documenten coronetes de perles i les arracades amb la mateixa guarnició i així apareix un lligar de seda guarnit de “pelles” fines, mentre que les segones es troben representades per uns “desaliños de oro esmaltados con tres ilos de perlas finos cada uno”, en un inventari de béns d’un mestre apotecari, mort el 1738. També s’han documentat perles acompanyant una creu d’or, com a penjolls, que il·lustren la trajectòria històrica del conjunt de la creu, amb àguila i corona, formant part de la popular emprendada d’or. Del s XVIII també es té constància dels collars de perles amb robins o robins amb grans d’or, alguna vegada amb una joieta també d’or, que semblen guardar alguna relació amb la presència dels robins falsos a certes peces testimoni dels conjunts de “sa joia” i de “sa creu” de l’emprendada d’or. Del gust generalitzat per les perles és la imposició de les arracades amb aquest ornament, de què també es troben mostres significatives. El s XIX es troben a Eivissa collars confeccionats exclusivament de perles, de coral o d’or, que poden aparèixer junts en un mateix inventari. És el cas d’un collar de deu fils de corall registrat l’any 1801, juntament amb un altre de nou fils de perles blanques. També hi ha un exemplar de vint fils de perles vulgo collarets documentat el 1848 entre els béns de Francisca Ferrer, viuda d’Antoni Marí “Moreno” de la parròquia de Sant Joan de Labritja i que troba certs paral·lelismes, encara que menys rics, en algun altre registre d’aquells mateixos anys. Els anys vuitanta del s XX es va recollir informació oral sobre la presència de perles en els penjolls dels conjunts religiosos de l’emprendada, així com en alguns tipus d’arracades, encara que es considerava una innovació d’escassa antiguitat. Finalment, pel que fa als anells, el s XVII ja es té notícia d’algun anell amb perles, documentat el 1685 a l’inventari d’un síndic del quartó de Portmany, guarnició que s’ha tornat a recuperar en l’orfebreria, amb la recuperació de models caiguts en l’oblit. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments