pasqua

pasqua f
1. CULT POP Període de festes religioses que celebra l’Església catòlica, el qual s’inicia el Diumenge dels Rams amb la beneïda de palmes i rams, seguida de processó, per celebrar l’entrada de Jesús a Jerusalem; la Setmana Santa segueix amb el Dijous Sant en què se celebra l’Última Cena de Jesús i la institució de l’Eucaristia amb els seus apòstols, el Divendres Sant la passió i mort de Crist i el Diumenge, dia de Pasqua, festa principal en la qual se celebra la resurrecció gloriosa. A Eivissa i Formentera existeix tota una sèrie de tradicions a l’entorn d’aquest cicle festiu. Dies abans del Diumenge dels Rams, els obrers de les parròquies anaven a tallar les fulles de les palmeres per fer les palmes, les quals, després a les cases o a cas mossènyer, homes i dones, grans i petits, trenaven i adornaven per al dia de la festa; acabaven aquesta feina celebrant-ho amb un sopar de germanor en què no mancava un anyell o un cabrit rostit; les persones de més edat o impedides d’assistir a l’església també feien unes petites creus de palma que no solien ser més grosses que el palmell de la mà; aquestes palmes i creus, així com l’olivera o romaní beneït, i d’aquí li deu venir el nom de beneit, es guardaven a les cases durant tot l’any, perquè es creia que protegien la llar i les persones que hi habitaven. El Dijous Sant a les esglésies es construeix la casa santa o el monument per guardar-hi la reserva eucarística fins a l’endemà, Divendres Sant; a principi del s XXI encara és costum que persones duguin cossiets de brulla a la casa santa; els ciris de cera que es cremaven durant l’exposició del Santíssim a la casa santa, acabat l’ofici del Divendres, es repartien entre les famílies de la parròquia, les quals els guardaven amb la creença que amb la força de la benedicció podien ajudar algú de la família que patís un mal moment, com podia ser l’amenaça d’un fort temporal de vents, trons i llamps o una tempesta en alta mar. Entre el Divendres Sant i el Diumenge de Glòria no es tocaven les campanes fins que Jesús havia ressuscitat i per això a la Catedral d’Eivissa hi ha les maçoles i a les esglésies les palitroques , que es tocaven amb la mà, per avisar de l’hora de les funcions religioses. Han arribat fins al s XXI moltes altres creences relacionades amb la setmana de Pasqua: mentre Nostre Senyor estava en moviment o de traspàs no es podia fer cap feina a terra ni a la mar, si s’encenia foc per coure menjar o es granava la casa sortien paneres tot l’any, si es cosia es picava el cos de Jesús i, per no fer, ni els pardalets treballaven fent el seu niu; d’altra banda, els ous que ponien les gallines durant aquest temps tenien la propietat curativa de donar forces a la dona que patia importants pèrdues menstruals, i per això es guardaven aquestos ous de banda, marcant-los amb una creu per al consum i quan ja estaven secs se’n picava mig dins un morter, hi afegien vi i xocolata ratllada i ho coïen tot a foc lent fins que ja havia espessit prou i ja estava llest per prendre. Tant aquesta darrera creença de l’ou com la germinació de la brulla són símbols per representar el misteri de la mort i la resurrecció de Crist i pel que fa a l’ou, l’ús d’aquest símbol té el seu origen cristià en sant Agustí; hom pot relacionar-lo amb la mona de Pasqua i amb “l’ou com balla” que es pot veure al claustre de la catedral de Barcelona el dia del Corpus. Altres creences es relacionen amb algunes aus com són ara les orenelles, les quals segons creu la gent són beneïdes per Déu, perquè varen ajudar a treure els claus de la creu de Jesús; o les coablanques, que porten un davantalet negre al pitet com a senyal de dol per la mort de Nostre Senyor; també hi ha creença en la naturalesa de les plantes i així el Dijous Sant és un bon dia per sembrar alfàbrega i clavellineres. Pel que fa a la gastronomia, el Dijous Sant es menja el cuinat de verdura i altres vegetals i llegum i per postres, el flaó . Quant a la música religiosa també se n’han conservat nombroses cançons, entre les quals s’han de destacar les caramelles de pasqua, que es cantaven a la missa de festa del Diumenge de Pasqua.
2. LIT Des dels s XV i XVI hi ha notícia a Eivissa de la representació de teatre del cicle de la Passió, que es devia representar el Dijous i el Divendres Sant; l’única mostra de teatre religiós antic de les Pitiüses és la Passió i Mort de Crist Nostro Senyor de Lluc Cardona , escrita l’any 1763. D’altra banda, també es pot considerar que els Passos que representen el camí de la Creu que va fer Jesús són una escenificació, sobretot si s’observen escenes com la trobada de Jesús amb la seua mare. [MTT]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments