pantaló

pantaló m INDUM Nom que es dóna a una peça de vestir, usat generalment en plural, que cobreix el tronc de la cintura per avall i, separadament, cada cama fins als peus o fins a una alçària qualsevol. L’aparició del pantaló va tenir lloc durant la Revolució Francesa, a càrrec dels sans-culottes, que el varen introduir per substituir el calçó, que consideraven característic de l’aristocràcia. Paradoxalment, el pantaló llarg va ser conservat pels “petimetres” de la Restauració, mentre que el poble, a tot Europa, va seguir fidel al calçó senyorial, simplificat i convertit així en roba popular per excel·lència, amb l’oblit de la seua arrel senyorial. A Eivissa, la documentació notarial consultada deixa constància d’aquesta peça des dels anys quaranta del s XIX i es refereix a exemplars de llana o de llana negra; un d’ells va ser valorat l’any 1845 en sis reals i 32 morabatins. Les fonts iconogràfiques ofereixen un exemple de pantaló per a les classes populars avançada la centúria, quan l’arxiduc Lluís Salvador i Gaston Vuillier deixen testimoni dels homes mudats amb camisola i amb un pantaló cenyit i recte fins als turmells. Aquest model és el que Víctor Navarro ja va reconèixer plenament com a propi dels pagesos eivissencs, en el trànsit del s XX. Segons es pot veure en la fotografia reproduïda en el seu llibre i de conformitat amb les seues paraules, es tractava d’un pantaló ajustat amb un poc de campana que deixava veure la bona conformació de la cama; era generalment de color negre, com la camisola. Aquells anys, Artur Pérez Cabrero digué que els homes portaven capell ample, camisola curta i pantaló cenyit. Aquest model va anar perdent vigència i a final dels anys vint del s XX els pagesos eren propensos a vestir-se com els de la ciutat; per aquesta circumstància, aquestes característiques (cenyit i acampanat) són les que varen descriure alguns etnòlegs per als pantalons que ja havien quedat fossilitzats amb caràcter de tradicionals. Malgrat això, en ressenyes més recents es diu que aquestos pantalons, ajustats a la cintura i a les cames fins als genolls i d’aquí cap avall amples i acampanats, varen donar pas a uns altres més estrets de baix. Pel que fa als teixits utilitzats, s’afirma que durant els mesos d’estiu, quan feia calor, eren de fil i de colors clars, mentre que a l’hivern es duien de llana, amb colors foscos. Ja a començament del s XXI s’ha dit que en els darrers temps havia desaparegut la mudada de camisola amb calçons amples (formada per camisola, capell d’ala ampla i calçons acampanats), per la qual cosa ja només queda la de calçons estrets i capell petit. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments