ortiga

ortiga f BOT [Urtica sp., família de les urticàcies] Amb aquest terme es designen vulgarment tres espècies semblants comunes a molts d’indrets rics en nutrients com vores de camins, horts adobats, runes i herbassars de les dues illes Pitiüses. Totes les ortigues són plantes herbàcies que tenen les fulles i les tiges eriçades de pèls urticants fins, drets i incolors com si fossin de vidre, que actuen com una xeringa travessant la roba i la pell per alliberar el seu contengut enzimàtic: neurotransmissors (histamina i acetilcolina) que intervenen en processos d’hipersensibilitat. Les tiges són dretes i de secció quadrangular, les fulles surten oposades i són ovalarrodonides, peciolades i dentades. Les flors són unisexuals verdes, en raïms axil·lars i terminals: les masculines amb el periant dividit en 4-5 porcions i amb el mateix nombre d’estams; les femenines amb 4 sèpals lliures i desiguals, l’ovari dret i l’estigma en pinzell. El fruit és en aqueni ovoide. Urtica urens és l’ortiga més petita (fins a 60 cm d’alçada), sovent es ramifica des de la base i té les fulles verdes a les dues cares i petites, uns 5 cm, amb el pecíol igual o més curt que el limbe. Anual i monoica, les flors envolten completament el peduncle que les sosté; les femenines, que són més nombroses, es troben mesclades amb les masculines formant raïms curts. Floreix quasi tot l’any. Urtica membranacea s’assembla molt a l’anterior, de la qual es pot diferenciar perquè normalment és de major mida i amb les inflorescències femenines situades a les axil·les de les fulles inferiors, mentre que les masculines, que formen raïms molt allargats, semierectes o penjats, ho fan a les superiors. A més a més, la part inferior del peduncle queda lliure de flors. És anual i rarament dioica. Floreix des de l’hivern fins a l’entrada de l’estiu. Aquestes dues ortigues són les més freqüents. Urtica pilulifera és més gran que les altres, arriba fins a 1 metre d’alçada, i és anual o biennal. Les fulles són grans, a vegades cordiformes i amb el marge profundament dentat. Les flors femenines es troben reunides formant glomèruls esfèrics, grossos i més o menys pedunculats, que permeten reconèixer-la fàcilment. Floreix a la primavera fins al començament de l’estiu. Les ortigues són plantes medicinals que a més de l’esmentat contengut dels pèls urticants disposen de tanins, secretina, glucoquinina, silici i vitamines A i C a les fulles. Els usos populars són ben diversos i curiosos: la cultura tradicional a Eivissa empra el bullit d’ortigues amb llevamà o carrasca de pi com a remei per a les sedes. [XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments