orquidàcies

orquidàcies f pl BOT Família cosmopolita de plantes monocotiledònies conegudes sobretot per les seues flors vistoses. Considerada tradicionalment dins l’ordre de les orquidals, estudis genètics d’ADN molt recents situen tot el grup dins l’ordre dels asparagals. Amb prop de 20.000 espècies agrupades en uns 500 gèneres, es considera la família més nombrosa del regne vegetal. La notable diversificació de les orquidàcies pot ser conseqüència de la seua biologia complexa basada en l’evolució conjunta de la planta amb insectes pol·linitzadors i fongs simbiòtics. Els usos humans de les espècies de la família, quan en tenen, són bàsicament ornamentals i se centren en les grans orquídies tropicals. Dels aprofitaments més singulars destaca el de la vainilla (Vanilla spp), orquídia lianoide que proporciona l’espècia del mateix nom, que és molt emprada com a condiment gastronòmic. Les orquídies, majoritàriament, viuen a les regions tropicals i tenen costums epífits, és a dir, viuen sobre altres plantes, però per simplificar a continuació es descriu només l’anatomia de les espècies presents a les illes Balears que viuen a terra. La majoria d’elles presenten dos tubercles radicals la forma dels quals ha donat nom al grup. Així, el nom orquídia i els seus derivats provenen del grec orkhídion (diminutiu d’órkhis, paraula que significa testicle). A partir d’aquestos tubercles es desenvolupen les arrels, que formen micorizes amb fongs especialitzats; la tija, que en les espècies balears és única, dreta i que pot fer des de pocs centímetres fins a prop d’un metre de llargària, i les fulles, que normalment es disposen al voltant de la base de la tija en forma de roseta. Al llarg de la tija també pot haver-hi més fulles, sovent més petites o fins i tot esquamiformes. A l’extrem de la tija es disposen les flors en una espiga de forma i densitat variables. La flor, amb un pecíol acompanyat d’una bràctea al punt d’inserció, té un sol pla de simetria (zigomorfa), és hermafrodita i amb un periant dividit en dos verticils: el verticil extern, que està constituït per tres sèpals que formen el calze, i el verticil intern, que conté tres pètals que formen la corol·la. El pètal central, anomenat label, és el que dóna l’aspecte característic a la família i presenta una mida, forma i colors molt variables, tot jugant un paper cabdal en l’atracció dels insectes pol·linitzadors. En alguns gèneres el label es prolonga a la part posterior en un tub nectari (Orchis, Anacamptis...). El pol·len, produït per un únic estam, es troba aglutinat entre dos i vuit sacs pol·línics proveïts d’un filament amb un disc viscós que facilita l’adherència a l’insecte pol·linitzador. El fruit és una càpsula que s’obre per fissures longitudinals i conté entre 6.000 i 10.000 llavors minúscules. A les illes Pitiüses es té constància de la presència de vint-i-una espècies d’orquídies reunides en onze gèneres tal com es mostra al quadre de la pàgina anterior. Algunes tenen una distribució extremament reduïda, d’altres es troben arreu i poden ser localment molt abundants. De totes les orquidàcies només es coneix nom popular pitiús per a les del gènere Ophrys, anomenades herba de les abelles , sabatetes del Bon Jesús, sabatetes de la Mare de Déu i castanya (aquest darrer nom documentat al terme de Sant Joan de Labritja). Malgrat que algunes espècies són bastant comunes, les peculiaritats del grup han motivat la protecció legal de tota la família al conjunt de les Balears. [DCB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments