om
om BOT [Ulmus minor Miller (= U. campestris auct.), família de les ulmàcies] Arbre molt ornamental, de gran alçada —fins a 20-30 m—, amb una soca dreta i rugosa i una capçada rodona-oval molt frondosa. De fulla caduca, floreix en la plenitud de l’hivern amb unes flors molt petites que donaran lloc als fruits, en forma de sàmara o vela de textura papiràcia molt lleugera, que contribuiran a la seua disseminació. Les fulles de l’om són simples, alternes, de revers verd fosc i anvers més clar, amb vores serrades i asimètriques en la base. La fusta de l’om és de molt bona qualitat, marronenca, dura i tenaç, fàcil de treballar, molt apta per fer forcats, puntals, mantins, garrots, bigues, perxes de sénia, braços de carro, tubs de roda de carro, cèrcols de rodes de carro, barres, pollegueres de porta, etc. És un arbre conegut en la majoria de països d’Europa i al nord d’Àfrica i s’ha cultivat des de molt antic, els seus límits temporals són molt mals de precisar. A les Pitiüses no és silvestre, sinó cultivat com a ornamental i no molt abundantment. Alguns autors pensen que va ser introduït pels romans i altres que pels celtes. El seu nom llatí ulmus podria derivar del nom celta elm. A les Pitiüses, juntament amb el lledoner, són els únics representants de la gran família de les ulmàcies. Aquest arbre tan elegant i amb tants d’aprofitaments —també medicinals— creix ràpidament en terres fèrtils, profundes i ben desenvolupades, que siguin fresques, encara que fugi del contacte directe amb l’aigua. Es reprodueix per llavor o per trasplantament d’algun fillol d’arrel. Necessita espai per poder créixer molt i amb total plenitud. És apropiat com a arbre ornamental en places i carrers amples o cultivat en fondalades i llocs humits. [EPM]
Descàrregues
Descarregar veu en format pdf