oliva

oliva f CULT POP Si bé el dit popular diu que “l’oli entra en l’oliva per Santa Margalida”, i de fet en algunes cases començaven a arreplegar l’oliva el mes de juliol, per raons òbvies, a la pagesia d’Eivissa i Formentera era costum fer la collita de l’oliva una vegada s’havia segat el cereal sembrat entre les oliveres, cap a setembre, i es podia prolongar aquesta activitat fins a novembre. Entre les diferents raons d’aquest calendari tan ampli cal considerar no tan sols els ritmes estacionals i la complementarietat de les activitats agràries, sinó també la destinació que es dóna a cada casa als fruits de l’olivera. Si el destí de les olives era el consum directe, el costum era recollir-les el mes de setembre o fins i tot abans, quan el fruit estava més ferm, mentre que les olives destinades a l’elaboració d’oli solien recollir-se entre setembre i novembre, quan l’oliva s’havia tornat més fosca i oliosa. La collita de l’oliva es feia sempre a primera hora del matí, abans d’amollar el bestiar, que se les podia menjar, i era costum arreplegar les olives directament del terra tot i que, en algunes cases, s’ajudaven a la feina amb canyes bé per fer la primera collita d’oliva més verda, bé per aprofitar al màxim la collita. Una vegada arreplegada l’oliva, vigilant que no tenguessin floridura, era traslladada a la casa on es tractava per al seu consum directe o per fer la trullada. La pràctica totalitat de la producció d’oliva a Eivissa i Formentera era absorbida per la mateixa pagesia. Tot i això, sempre resultava beneficiós comptar amb un excedent, per petit que fos, destinat a obtenir, mitjançant l’intercanvi o la venda, allò que necessitaven i no podien produir ells mateixos. Aquest excedent, que es dirigia a cobrir les demandes de la vila d’Eivissa o de les cases de la pagesia que per diferents raons i circumstàncies no comptaven amb una producció pròpia, també resultava rendible en el cas de l’oliva i el seu producte derivat, l’oli. Sens dubte l’alt valor nutricional de l’oliva era el primer profit i benefici que s’obtenia del cultiu de l’olivera, tant a través del seu consum directe com del consum del seu producte derivat. Les olives eren de presència quasi inexcusable a totes les cases, especialment a la pagesia, on formaven part de la dieta diària. Habitualment eren les olives verdes, semiverdes o les que maduraven prematurament les que es destinaven al consum directe. La preparació de les olives constituïa una activitat domèstica majoritàriament desenvolupada per les dones de la casa. Joan Castelló Guasch (Bon profit! Llibre de la cuina eivissenca, Eivissa 1991, p. 88-89) recull, com les més significatives del receptari pitiús, quatre varietats d’olives preparades: rossos, trencades, salades senceres i sevillanes, que llavors s’adaptarien als gustos i costums de cada casa. Una volta preparades, les olives es conservaven dins alfàbies, amb la boca ben tapada per un plat, d’on s’anaven traient per al seu consum. [BGF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments