mantell

mantell m CULT POP Vestidura en forma de capa, subjecta al cap o a les espatlles i que sembla que es va començar a utilitzar en els països orientals, per considerar que era perillós que una dona pogués ser vista pels hòmens, costum que també es va estendre entre els cristians com a senyal de modèstia i per evitar temptacions a l’home. Pel que fa als teixits que podien configurar aquesta peça de vestir, en el punt 74 dels Capítols de bon govern de l’illa d’Iviça de 1655 es prohibia als sastres, sota pena de deu lliures, que no poguessin “excedir de mantells de seda una lliura deu sous” i “de mantells d’escot una lliura”. D’acord amb això, no només l’escot va ser uns dels teixits que donen nom a alguns dels mantells identificats en la recerca d’arxiu (diverses vegades associats amb les gonelles d’estamenya negra) sinó que també s’han recollit testimonis de la utilització d’altres gèneres —filadís i seda, tafetà, seda...— en la confecció d’aquesta peça. La documentació eivissenca reflecteix també el caràcter lúgubre que solia tenir el mantell, com també ocorre en altres llocs. De començament del s XVII és la descripció d’un vestit de plor, amb mantell i savoiana, configuració que amb certes diferències es repeteix en informes posteriors, que permetrien suposar que freqüentment devien ser d’estamenya; això corrobora la identificació que es feia també a Mallorca del mantell d’estamenya de dol amb la gent humil. Ha perdurat a les Pitiüses i a altres bandes del territori espanyol el mantell per indicar el dol rigorós i que cobreix des del cap fins als peus. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments