malacostracis

malacostracis m pl ZOOL Subclasse de crustacis extremadament diversificada que inclou més de 20.000 espècies, corresponents a dues terceres parts de les espècies conegudes; algunes d’elles, de grandària notable i closca calcificada, són les més evolucionades. Es caracteritzen per la seua unitat morfològica a l’hora de considerar el nombre d’apèndixs, sempre dinou parells, repartits de la forma següent: cèfalon amb antènules, antenes, mandíbules, maxíl·lules i maxil·les; perèion amb vuit parells de pereiopodis marxadors, dels quals fins a tres parells anteriors poden estar transformats en maxil·lípedes, i plèon amb sis (rarament set) parells de pleopodis nedadors, l’últim dels quals es transforma en els uropodis que contribueixen a formar el ventall de la cua juntament amb el tèlson. Una altra característica important del grup és la presència de closca, més o menys soldada als segments del cèfalon i del perèion però mai no als del plèon, que queda descobert. A la part anterior del cèfalon s’acostuma a distingir un parell d’ulls compostos, sèssils o pedunculats. Excepte en alguns casos, els malacostracis són de sexes separats i la fecundació se sol produir després de la còpula. El desenvolupament és larvari, tot i que hi ha grups que majoritàriament lliuren la descendència ja totalment formada, després d’un procés d’incubació, en un marsupi de la femella. El grup compta amb una majoria d’espècies marines, però també n’hi ha d’aigua dolça i de terrestres (alguns isòpodes i decàpodes). Fins fa un centenar d’anys, el grup dels crustacis es dividia en entomostracis i malacostracis; els primers són els crustacis primitius, que solen no presentar closca i perden la unitat des del punt de vista de la tagmatització, tan característica dels malacostracis. Des del punt de vista taxonòmic, la subclasse dels malacostracis inclou sis superordres, algun dels quals està representat per un sol ordre. Els grups més importants són els següents: superordre dels fil·locàrides, que inclou l’ordre dels leptostracis (closca formada per dues valves); superordre dels hoplocàrides , que inclou l’ordre dels estomatòpodes (deprimits, amb closca curta que no cobreix els últims tres segments del perèion i grandària notable); superordre dels sincàrides, que inclou l’ordre dels batinel·lacis (cèfalon separat del perèion, sense closca, sense ulls, els més petits de tots els malacostracis); superordre dels pancàrides, que inclou l’ordre dels termosbenacis (closca de les femelles amb cambra incubadora dorsal, de fonts termals o càrstiques salines); superordre dels peracàrides , que inclou els ordres dels misidacis (solc cervical a la closca), dels cumacis (amb ulls sèssils reduïts o absents i plèon molt prim amb els apèndixs atrofiats), dels tanaidacis (que presenta closca que deixa lliures sis segments del perèion, el primer parell de pereiopodis transformat en quelípeds i ulls sèssils), dels isòpodes (sense closca, amb forma deprimida, set parells de pereiopodis marxadors similars, ulls sèssils, brànquies al plèon), dels amfípodes (sense closca, de forma comprimida, amb set parells de pereiopodis marxadors amb la tendència a transformar els dos primers en gnatopodis prènsils, ulls sèssils i brànquies al perèion), i superordre dels eucàrides , que inclou els ordres dels eufausiacis (brànquies externes a la closca, absència de maxil·lípedes), i dels decàpodes (brànquies internes, tres parells de maxil·lípedes, grandària molt notable en nombroses espècies). [JCE]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments