lli

lli m TÈXT Fibra tèxtil que procedeix de la planta del mateix nom (Linum usitatissimum) que s’empra per teixir. És una planta que requereix una gran quantitat d’aigua, tant per al seu cultiu com per a la preparació com a fibra. Les operacions van des de la sembra i la collita fins a la cardada, amarada, espadada, pentinada i fer-ne rams i maços abans de poder passar a ser teixida. A partir d’aquesta fibra es poden obtenir teixits de qualitat molt diversa, que han estat tenguts en gran estima des d’antic, fins a l’extrem d’arribar a consagrar-los en la litúrgia per a les cerimònies religioses. Durant l’edat mitjana els artesans àrabs andalusins es varen distingir en l’art de tenyir-lo amb varietat de colors. Sembla que la “tela yspaniae” era teixit de lli que s’exportava a Àfrica des d’Espanya. A les Balears s’han documentat diverses varietats de teixit: lli de la terra, lli pla, lli mostrejat, lli de cerres, lli de rosant... a més del filempua, lli de brinet i roba de llista. Per un altre costat, sota la denominació de lli es poden reconèixer cinc qualitats: sedós, gruixat, prim, comú i grosser. A Eivissa, els protocols notarials més antics conservats, del s XVII, ja reflecteixen la seua realització domèstica, especialment a disposicions testamentàries en les quals s’estableix el llegat de lli a la viuda, juntament amb l’obligació de treballar-lo, tal com disposa un testament de la dècada dels anys trenta del s XVII: “Jo Joan Riera (...) deixc a la dita muller tot lo lli tant filat com per filar i espadat ab pacta que tingui oblig° de fer dos camises a cada un de sos infants, i si non fa que se li pugan demanar”. En els Capítols de Política i bon Govern de la Illa de Iviça, el 1655 s’establia “que los teixidors de lli (no poguessin) excedir de tres sous la cana de mans de teixir lo drap de bri fins a set i mig, i les tovalloles de bri el mateix preu, i lo drap i tovalloles d’estopa de cinquè i sisè a dos sous i sis diners la cana (...)” [núm. 56]. “Que ninguna persona (gosara) Excedir ni vendre la lliura de cànem a més de sis sous la lliura i lo lli a quatre sous, so pena de cinc lliures i lo tal lli o cànem perdut” [núm. 57]. Igualment s’estipulava “que ninguna persona (gosara) vendre la cana de drap de bri de set i mig a més preu d’una lliura la cana; l’estopa i mitja llana a raó de setze sous la cana (...); la filempua grossa a setze sous, la més prima a una lliura i la més subtil a una lliura vuit sous, tot per graus (...)”. A la Breve noticia del estado natural, civil, militar y político... de 1785, del bisbe Abad y Lasierra, molt concretament a la “Nota para el comercio de Ibiza”, entre les produccions naturals de l’illa que s’apuntaven per al comerç, es comptava “el cotó i la seda, el lli i el cànem, tot singular en qualitat i abundància, però tot incult i menyspreat per la rudesa i la desídia”. L’any 1790 es va declarar totalment abolida la confraria gremial de teixidors de la ciutat d’Eivissa i s’ordenava el compliment d’unes noves ordenances, en el primer capítol de les quals es deia que “en virtut d’una Reial Cèdula de 14 de desembre de 1784, el rei havia concedit la llibertat total de poder teixir qualsevol classe de gènere sense cap discriminació”. En el camp de la indumentària, l’aprofitament del lli es comprova documentalment en la realització de camises (amb faldar d’estopa o del mateix teixit), gipons, faldetes o faldellins, calçotets, etc. El segle XIX l’arxiduc Lluís Salvador va dir, per exemple, que a l’estiu les eivissenques solien vestir camisa i faldilles blanques de lli o fil fabricat a les illes. A més, i per les peces d’abric, l’estopa obtenguda del lli o del cànem ha servit per suplir la insuficiència de la llana, configurant amb ella un teixit mixt.Lli d’holanda. Nom que es donava el segle XIII als teixits de fil fi i contraposat a la burda estopa; és el gènere que en èpoques posteriors s’ha anomenat simplement holanda . [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments