lleguminoses

lleguminoses f BOT Família de plantes dicotiledònies, també coneguda amb el nom de fabàcies. És de distribució cosmopolita i una de les més riques en espècies. A nivell mundial se’n coneixen unes 18.000 espècies agrupades en uns 678 gèneres. Es tracta d’un grup vegetal de gran importància econòmica a causa del seu ampli ús en alimentació humana i com a farratges, només és sobrepassat pel grup de les gramínies. També té interès en usos medicinals i de jardineria ornamental. Hi ha espècies de tipus herbaci, lianoide, arbustiu i arbori. La forma de la fulla és molt variable, però dominen les fulles alternes i compostes. Sobretot en climes àrids algunes espècies han substituït les fulles per espines. Les flors també tenen formes i estructures molt diversificades, però totes tenen el calze amb cinc sèpals, els quals acostumen a estar soldats tubularment. La corol·la, no sempre present, és formada per cinc pètals lliures que sovint presenten forma apapallonada. La part femenina té el periant situat per sota l’ovari, el qual acostuma a estar envoltat per un disc productor de nèctar. El fruit és un llegum i en la majoria dels casos les dues valves s’obren quan està madur, tot alliberant les llavors, que solen estar agrupades en fileres. La major part de les lleguminoses formen a les arrels uns petits nòduls on s’allotgen uns bacteris simbiòtics del gènere Rhyzobium capaços de fixar el nitrogen atmosfèric, cosa que els permet colonitzar sòls pobres i enriquir-los en nutrients. Al conjunt d’Eivissa, Formentera i illots propers, ocupant els ambients més diversos (arenals dunars, garrigues, penya-segats, camps cultivats, pastures, vores de camins...), n’hi ha catalogades més d’una vuitantena d’espècies silvestres. Algunes d’aquestes són endèmiques o dins les Balears manquen a Mallorca i Menorca i tenen un paper destacat en els paisatges i ecosistemes pitiüsos més ben preservats com les ginestes (Genista dorycnifolia; Cytisus fontanesii) i la llentiera borda (Hippocrepis grosii). Altres són molt freqüents als conreus i als erms com l’herba cabruna (Psoralea bituminosa), la botja (Ononis natrix), els trèvols (Trifolium spp., Medicago spp., Lotus spp., Melioloutus spp.). Entre les lleguminoses comercials destaquen arbres ornamentals presents en jardins particulars, carrers i places com les mimoses (Mimosa spp., Acacia spp.), l’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum) i la robínia (Robinia pseudoacacia) i, sobretot, plantes cultivades de tanta importància com el garrover (Ceratonia siliqua), arbre omnipresent al paisatge rural pitiús, i els llegums: ciuronera (Cicer arietinum), favera (Vicia faba), veça (V. sativa), guixa (Lathyrus sativus), llentiera (Lens esculenta), mongetera (Phaseolus vulgaris) i pesolera (Pisum sativum). [DCB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments