llana

llana f INDUM En la producció tèxtil, matèria primera procedent del pèl de les ovelles i dels moltons. El Llibre del Mostassaf, referit a l’edat mitjana, conté un ordre que prohibia l’exportació de llana d’Eivissa i de Formentera si abans no s’havia fet el tràmit de pesar-la. La menció a Formentera ha permès suposar l’existència de manades a aquesta illa. El mateix llibre també dóna notícia de drapers i abaixadors i de les qualitats bàsiques del drap que arribava a Eivissa, però la producció eivissenca de draps resta per estudiar. Tal vegada cal apuntar que Al-Zuhrí a la meitat del segle XII afirmava que les ovelles no medraven a Eivissa, a diferència de les cabres, el més important bestiar de l’època. Ja el segle XVII els Capítols de Política i Bon Govern de l’Illa d’Eivissa, de 1655, establien que la llana no podia excedir el preu de vuit lliures el quintar i que s’havia d’apartar a la quartera per ser pesada, sota pena de deu lliures i de la llana que hauria de ser venuda; també afegeix que cap sastre ni altre oficial podrà comprar llana, sota pena de 25 lliures i la pèrdua d’ella, excepte si fos per fer matalassos per al seu servei. Els inventaris notarials eivissencs registren cabdells (bolics de fil debanat) o rams de llana així com diverses peces indumentàries i altres d’aixovars domèstics realitzades amb aquest gènere, encara que a vegades se sap que procedien d’altres llocs, com de Mallorca. Pel que fa a la producció local, alguns informes es referien al seu filat, tenyit i teixit a càrrec de persones amb preparació; altres, parlen del fort arrelament i desenvolupament d’aquest tipus de treball entre les famílies de la pagesia i així no era infreqüent que en les disposicions testamentàries del marit, es deixàs una quantitat determinada de llana, a lliurar cada cert temps, a la viuda, juntament amb el permís de poder sembrar lli. Segons el testimoni de Carlos González de Posada de final del segle XVIII, les dones tonien els animals, carmenaven, filaven i teixien la llana; coïen pells de magranes i amb el seu suc tenyien la tela i feien vestits per a elles i per a tota la seua família; tot aquest procés el feien a ca seua. Com que la llana de les ovelles eivissenques no era suficient per confeccionar les peces d’abric, almenys entre els teixidors de la pagesia i particulars, s’emprava l’estopa del lli i del cànem per fer la mescla necessària. Aquest teixit mixt s’emprava normalment per a l’abrigall, segons es desprèn de la descripció d’Alcover i Moll que la defineixen al DCVB com una peça d’abric, gruixuda, de llana i estopa, blanca o blanquinegra. Pel que fa a altres peces significatives com són les gonelles, l’Arxiduc, el segle XIX, va dir que eren de llana negra fabricada i teixida a Eivissa, feta d’un drap pesat amb profunds plecs longitudinals, que les pròpies pageses aconseguien fer amb el premsat del drap remull amb l’ajuda d’una pedra i deixant-lo eixugar seguidament al sol o a la intempèrie; aquesta gonella, en altres casos es precisa que és de teixit mixt de llana. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments