jupa

jupa f INDUM Peça de vestir de l’home que cobria des del coll fins a la cintura, o un poc més avall, amb faldons. El segle XVIII es tractava d’un vestit ajustat al cos, llarg fins prop dels genolls i damunt el qual només es portava la casaca, encara que se sap que hi havia jupes llargues i curtes. La seua evolució va ser similar a la de la casaca, es va estrènyer progressivament de manera que tan sols abotonaven alguns botons de la cintura deixant veure la pitrera. En altres casos, especialment quan es tractava de peces populars, no solia arribar a ajuntar-se en la part davantera. D’entre les seues característiques cal apuntar les mànegues estretes —que en exemplars populars freqüentment eren independents, incorporant-se mitjançant botons, vetes o cordons a les espatlles— així com la seua ornamentació amb brodats, passamaneria, teixits diferents, etc. La documentació eivissenca del segle XVIII deixa constància de l’associació de la jupa amb la casaca, a més dels calçons. Es té la prova d’algun vestit de munició de drap (popularment panyo) blanc conformat per aquestes tres peces; els mateixos vestits que es poden trobar a inventaris de diferent context social, però realitzats amb teixits de diferents qualitats i generalment sense la casaca en els estrats més populars. De Dalt Vila, Vila nova, Vila superior o Reial força, al llarg d’aquesta centúria es documenten jupes de micha Alama verda, en botonadura de or y seda, de grana ab botonadura de plata de martell, de monfort o de panyo veintiquatreno. Pel que fa al context rural, resulta especialment digne de menció algun vestit de l’esmentat drap conformat per justacòs, jupa i calçons, forrat amb estamenya, segurament vermella i adornat amb botons de seda que havia portat algun majoral. Es té constància de jupes realitzades amb drap d’Alacant i, més freqüentment, de Barcelona, així com un drap bast, de muntanya i setzè, aquest últim, molt representatiu, de color de la molsa. A més d’aquest color, també es té constància de jupes de drap de color oliva, vinagre o canyella, així com de color verdós, fosc o negre. Sobre la seua conformació, a vegades es diu que no mostraven mànega o que duien solapa. A final del segle XVIII pertanyien les jupes de pana o d’altres teixits inventariades a començament del segle XIX. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments