jaca

jaca f INDUM
1. Peça de vestir masculina, oberta de davant, amb mànegues, que cobreix el tors fins més avall de la cintura.
2. jaqueta. A les Pitiüses les jaques i jaquetes per a les dones reben diverses denominacions: camisola , cassot , jac , caraco. La camisola s’ha documentat a mitjan segle XVII, sense que s’hagi reconegut encara la seua tipologia. El cassot és descrit per Pérez Cabrero com a jaqueta de dona. El jac rep també el nom de camisola i mostra diferències amb el caraco, veu referida a una peça de roba per al bust femení que va aparèixer a França a mitjan segle XVIII, semblant a una jaqueta ajustada, amb mànegues i faldons, més o menys llarga, estufada i que es confeccionava amb un teixit diferent del faldar. Pel que fa a l’home, aquesta peça s’ha documentat a començament del segle XIX, freqüentment realitzada en drap popularment dit panyo o pana i sol anar associada amb justets i altres peces masculines; amb aquest sentit s’entén la jupa i altres peces d’abric [LMP]
3. Brusa un poc més llarga que la camisola. [DCVB]

Descàrregues

Col·laboradors