hospici

hospici m HIST Establiment de beneficència regulat a través d’una resolució de Carles III de 1780, destinat a acollir els infants orfes majors de sis anys (els més petits anaven a la Inclusa) i els pobres. Separats uns dels altres, els menors havien d’aprendre un ofici i els altres s’ocupaven en feines útils per a la comunitat. A Eivissa fou fundat l’any 1786 pel bisbe Manuel Abad y Lasierra.

Creada la Junta d’autoritats, després convertida en Junta de Govern, proposada pel bisbe a l’informe adreçat un any abans a la Cort, titulat Breve noticia del estado natural y político que hoy tienen las islas de Iviza y Formentera con sus adyacentes, per donar a conèixer l’estat real de les illes, aquesta aprovà l’establiment d’un hospici a Dalt Vila per a l’acolliment de pobres i joves desemparats, sota la direcció d’una Junta de Caritat. Les almoines, juntament amb els guanys de les activitats industrials o altres treballs a càrrec dels interns, havien de contribuir al bon funcionament d’aquesta institució.

El Pla de Millores, que tan pocs anys fou efectiu, pretenia que l’hospici fos un centre d’ensenyança d’oficis pràctics per al desenvolupament i foment d’indústries com la de terrisseria, de teixits de cotó, lli i cànem, etc. així com dels corresponents gremis. Marcelino Montaner, propietari d’una de les tres fàbriques de teixits promogudes per la Junta, fou l’encarregat d’ensenyar a les al·lotes i al·lots l’art de filar i teixir cotó.

Amb la dissolució de la Junta de Govern l’any 1813, l’Ajuntament d’Eivissa passà a fer-se càrrec de l’hospici. Un any després fou reorganitzat i destinat també a centre de reclusió de dones. Es convertia així en un establiment per al tancament i la correcció de dones i per a l’acolliment d’orfes. El nombre d’interns i internes que empraven el temps filant o desfent corda de cànem, no era fix, ja que podia variar segons les circumstàncies. A poc a poc, la falta de mitjans i de mestres en els diferents arts i oficis, varen fer que aquest establiment de beneficència anàs perdent la importància dels seus primers anys.

L’informe que realitzà Joaquim Maximilià Gibert l’any 1845 fa referència a les fàbriques de teixits de cotó i de sabó instal·lades a l’hospici pel bisbe Eustaquio de Azara. També menciona un futur prometedor amb el nou muntatge d’una fàbrica de filar i de teixit de cotó, però d’això només en quedà el projecte.

Segons l’arxiduc Lluís Salvador, l’hospital es traslladà el 1849 a l’edifici de l’hospici, quan ja feia molts anys que no funcionava com a tal. Amb l’exclaustració dels dominics, l’hospici es traslladà al Convent on deixà d’existir l’any 1854. [ACM]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments