hort

hort m AGR Parcel·la irrigable per mètodes artificials que permet sembrar amb èxit productes que necessiten aigua abundant en les estacions més seques de l’any. A Eivissa hi ha dos tipus d’hort: els de torrent i els dels plans. Els horts de torrent són petites extensions de terreny situades a vores de torrent o dins canalades. Són explotacions destinades al consum de la casa, ja que gairebé mai no generen excedents. Reben l’aigua d’una font propera o del propi torrent que, per mitjà d’un glaó, es canalitza cap a una regadora que la condueix fins als horts. Gairebé mai una regadora rega un sol hort, sinó que se sol compartir. Quan és així, hi ha una escriptura on s’estableix un règim setmanal d’hores de rec. La quantitat d’hores que té un hort depèn de la seua antiguitat i l’extensió. Els horts més moderns, sovent només tenen l’aigua sobrant. A més de la regadora, se sol compartir un safareig. El manteniment d’ambdós elements és a càrrec de la comunitat de regants i se sol fer en grup. A vegades, els horts tenen safareig propi, a més de caseta d’hort per a eines i llavors i corral per a l’animal. A més de les feixes (sovent feixetons), solen tenir un tros de canyer just a la vora del torrent. En altre temps el canyer s’apreciava molt, tant per les canyes, com pel menjar que se’n treia per als animals. Aquestos horts combinaven el conreu d’hortalisses amb arbres i arbustos de fruita, plantes aromàtiques i ornamentals. Les hortalisses més comunes eren: patates, moniatos, faves, pèsols mollars, ciurons, carxofes, lletugues, endívies, albergínies, cols, bledes, carabasses, cebes, pebreres, tomates, xíndries, melons, dacsa, alls, remolatxa, mongetes, cànem, alfals, combinat amb alguna alfabeguera, llevamà, palometes, etc. D’arbres i arbustos hi solia haver: tarongers, llimoners, caquiters, llorers, pomeres, servers, pereres, sarmenyeres, nisprers, nesplers, magraners, cirerers, lledoners, codonyers, noguers, pruneres, melicotoners, albercoquers, ginjolers, parres, pomeres de ravellet i camamil·la, herba lluïsa, saüc i algun roser. Aquestos horts es treballaven molt meticulosament. Per Nadal es tallaven les canyes i es netejava el canyer. El que no s’aprofitava es cremava. Després es preparava la terra. En cas que un animal de preu hi pogués entrar, es llaurava, dues vegades, per deixar la terra al mateix nivell sempre. Si hi havia herba, abans de llaurar s’hi cavava amb aixada ampla. Després ja es portava fems i es començava a entaular i a sembrar. Els horts dels plans de Vila, ses Salines, Sant Antoni, etc., eren, generalment, finques grans on es combinaven el secà i l’hort. Les famílies que hi treballaven en depenien econòmicament. L’aigua s’obtenia d’una sènia o d’un molí. Hi solia haver un gran safareig i una bona canalització des d’ell fins als diferents daus i taulells. El treball de la terra es feia freqüentment amb animals, tant llaurar, com entaular, cavar, etc. Se sembrava bàsicament el mateix, però en molta major quantitat. Se sembrava panís i faves per a les vaques, animals que gairebé no existien fora d’aquestes explotacions. Els arbres fruiters es reservaven a una parcel·la exclusiva, o a les voreres dels camps. En termes generals es donava aquesta situació, encara que també hi havia qui podia vendre productes d’un hort de torrent. [VMS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments