herba de Santa Maria

herba de Santa Maria f BOT [Hyoscyamus albus] Planta de la família de les solanàcies que també és coneguda a les Pitiüses amb el nom de caramel·los de bruixa. Tota ella es troba recoberta d’una abundant vellositat hialina formada per dos tipus de pèls: uns de llargs i drets, de mig centímetre o més, i una copiosa pelusseta molt viscosa. Aquesta característica, junt amb la mala olor que desprèn, fa que sigui una herba poc agradable de tocar. Les tiges són dretes, robustes, ramificades i no sobrepassen el mig metre d’alçada. Les fulles són carnoses, més o menys peciolades, oblongues, cordades o ovades, amb marge lobulat i base cordiforme o atenuada, de color verd glauc i amb la nervació ben patent al revers; les superiors són el·líptiques, senceres i breument peciolades. Presenta flors axil·lars que neixen a l’extrem de les tiges florals que es desenvolupen durant la primavera i l’estiu, formant una inflorescència en espiga. El calze té de dos a dos centímetres i mig de longitud i és molt pelut, acampanat, amb cinc dents irregulars de forma triangular, sovent presenta una o dues petites dents més intercalades entre les altres. Després de la floració, aquest calze segueix creixent i pot arribar a duplicar la seua mida original. La corol·la és irregular, de color groc pàl·lid a l’exterior, tubular, acampanada i amb cinc lòbuls arrodonits, interiorment és verdosa a la base, de color púrpura intens a la zona mitjana i amb els lòbuls igualment de color groc. Cinc estams estan inserits a la corol·la; els filaments són blancs i violacis. El fruit és una càpsula en forma de cilindre arrodonit que s’obre transversalment per una tapa situada al terç superior, bilocular i polisperma. L’herba de Santa Maria creix prop dels habitatges humans o de les seues construccions i activitats: al peu o als trencs de parets i murs, a vores de camins, runes, llocs remoguts, escombraries, etc. És comú als carrers i les murades de Dalt Vila. És molt verinosa pel seu elevat contengut en diversos alcaloides (hiosciamina, atropina i escapolamina) que s’absorbeixen a través de la pell i les mucoses i que actuen sobre el sistema nerviós vegetatiu paralitzant la seua activitat i conferint-li propietats analgèsiques i hipnòtiques. Produeix dilatació pupil·lar i té efectes psicotròpics com els de produir sensació de pèrdua de pes i ingravidesa, sensacions com les que devien experimentar les bruixes medievals convençudes de volar amb les seues escombres després d’utilitzar pocions i ungüents d’aquesta herba en les seues cerimònies i rituals nocturns. No és recomanable el seu ús sobretot per via interna; així i tot, ha estat una planta molt afamada i utilitzada a l’antiguitat. A les Pitiüses s’han emprat tradicionalment les llavors per fer cigarretes i amb el seu fum guarir el mal de queixal. Els glopejos de la infusió de fulles també s’han utilitzat com a remei per calmar el mateix dolor. [XGR] CULT POP També s’utilitzava tirant llavors seques damunt una caliuadeta i se’n respirava el fum parant-ho amb la boca oberta. Això llevava el mal. Hom diu que algú o alguna cosa “ha de menester ses herbes de Santa Maria” quan és lenta i llaguiosa en el seu procés. [VMS]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments