guixa

guixa f
1. BOT [Lathyrus sativus, família de les papilionàcies] Originària de l’Àsia central, de la zona abisínica i de la conca mediterrània. El seu gra, sec o en forma de farina, es pot emprar per a consum humà i animal. La planta és útil com a farratge d’animals o adob en verd per la seua capacitat de fixar el nitrogen de l’aire. És una planta herbàcia anual de tiges aplanades de secció romboïdal i alades, amb expansions folioses a les arestes, de fins a 60 centímetres d’alçada. Les fulles estan constituïdes per dos folíols lanceolats i la resta convertits en circells amb grans estípules en punta. La planta és d’un verd blavós i les flors, de color variat (blanc, blau, etc.), són solitàries i llargament pedunculades. El fruit és un llegum ample i aixafat de 5 cm de llargària i que conté fins a 5 grans. Les guixes tenen forma de queixal i són de color blanc o gris. Les arrels formen una simbiosi amb el fong Rizhobium que els permet fixar el nitrogen de l’aire. Enriqueixen, per tant, el sòl en aquest nutrient si s’enterren després de mortes. A Eivissa es conrea en secà d’octubre a novembre, per aprofitar les pluges de la tardor i de l’hivern i principalment per obtenir els seus grans. És una planta poc exigent i resisteix la sequera i el fred. La importància del seu conreu ha anat minvant progressivament, és un llegum poc valorat per la seua toxicitat per a l’home i per a certs animals (latirisme) quan es consumeix abundantment. No obstant això, no està clar que sigui aquesta espècie la responsable de la toxicitat i podria ser-ho una altra espècie farratgera. Ha desaparegut pràcticament de la dieta pitiüsa, però es conserva com a ingredient del cuinat , plat típic de Setmana Santa que s’elabora juntament amb la verdura i altres ingredients. [CGV]
2. GASTRON Les guixes eren habituals a les cuines d’Eivissa i Formentera, on es preparaven com qualsevol altre llegum sec. Després de tenir-les tota la nit en remull, amb una culleradeta de cendra o de bicarbonat, es cuinen com els ciurons o els pèsols, preparant un sofrit al qual s’afegeixen uns ossos de porc i un tros de xulla. Es bull tot amb les guixes, unes fulles de col, un grapat de patates i uns trossos de sobrassada i de botifarró. [BGF]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments