grava

grava f GEOL Sediment detrític no consolidat format per fragments de roca arrodonits o angulosos d’un diàmetre comprès entre 2 i 50 mm.

L’enduriment d’aquestos sediments durant la diagènesi origina les roques anomenades rudites (conglomerats o bretxes segons la morfologia dels clasts). El grau d’esfericitat d’aquestos fragments informa sobre el seu origen, el tipus de transport i la seua durada; així, els clasts molt rodons (còdols) s’han format després d’un transport prolongat i actiu en aigües corrents (rius, torrents, platges), mentre que els de caires vius (cairells) indiquen un transport curt o poc important. En qualsevol cas la seua mida és proporcional al nivell d’energia del mitjà de transport.

Les graves calcàries són materials ben comuns entre els dipòsits pleistocènics d’origen continental. Aquestos materials, que es presenten en alternança amb llims vermellosos o groguencs, assoleixen una gran importància i extensió a les planes interiors (clot de Sant Mateu, pla de Corona, Sant Miquel, etc.) i als vessants de pendent suau (glacis) que envolten els principals relleus de les illes (marge esquerre de la vall de Santa Eulària, vall de Morna, sud de la badia de Sant Antoni, cala Jondal, etc.), que contenen importants nivells de graves d’esfericitat i mida variable.

Altres dipòsits pleistocènics amb graves mal rodades i cairells angulosos, heteromètrics i d’origen local són els dipòsits fluvials originats per l’arrossegament dels torrents i la formació de ventalls al·luvials a les zones de drenatge, com la plana que s’estén des del Codolar fins al pla de Vila, la vall de sa Cala de Sant Vicent, etc.

Els dipòsits més moderns (holocè) tenen una representació superficial molt important, contenen graves d’arestes vives, juntament amb llims de colors molt clars; el seu origen és col·luvial, és a dir, procedeixen de la desagregació de les roques dels vessants i han estat transportades breument per l’escorriment d’aigua superficial o per gravetat.

Els dipòsits actuals estan constituïts per la graveta que transporten els torrents i per les platges i cales que sovent estan formades per còdols de mida variable, ben rodats i d’origen local, com per exemple els de la platja des Codolar, que procedeixen de les calcàries kimmeridgianes del vesí cap des Falcó.

A la platja de ses Figueretes i en altres s’han trobat, sorprenentment, còdols de roques magmàtiques i metamòrfiques que possiblement hagin estat transportades per l’home, com a llast, en els vaixells que des d’antic comerciaven amb la sal. [XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments