gipó

gipó m INDUM Peça de vestir ajustada i cenyida al cos que antigament portaven els homes sobre la camisa. El gipó com a peça femenina no s’esmenta fins a la segona meitat del segle XVI. La documentació eivissenca de la primera meitat del segle XVII parla de diferents teixits emprats en la realització del gipó o cos i d’altres vegades són descrits simplement com a blancs i amb mànegues d’un altre teixit, amb la qual cosa es diferenciava entre el gipó i les mànegues que el complementaven. Ja avançat el segle XVII i durant el XVIII, a més del gipó blanc, de llenç o de cotó, també hi ha constància de gipons femenins confeccionats en diferents teles i colors. Abunden els gipons de color groc, vermell, verd i blau; uns altres de més sobris i foscos, i un tercers, de burell de tons obscurs o negres que formaven part dels vestits de dol. També es parla dels botons que ornamentaven les mànegues d’aquesta peça de vestir, encara que no precisen la seua ubicació. Alguns testimonis gràfics, com el gravat de Juan de la Cruz (1777) i altres del s XIX mostren un gipó cenyit fins a la cintura i obert en forma de v a la part davantera que tanca amb un cordó en ziga-zaga i té mànegues independents, estretes i llargues fins al canell, que s’uneixen o s’incorporen al cos del gipó també amb un cordó. Avançat el s XIX l’arxiduc Lluís Salvador va escriure que les dones portaven una espècie d’armilla o gipó negre ajustat al cos; les mànegues amb què es complementava eren igualment estretes i llargues fins al canell i adornades amb botons daurats. Les gonelles negres que han arribat fins al començament del s XXI mantenen les mànegues independents, complementant la gonella que es compon de cosset fins sota el pit i falda; aquesta factura ha caracteritzat la indumentària femenina tradicional. Joan Castelló Guasch el va descriure com cenyit al cos, amb mànegues postisses de seda, amb doble filera de botons d’or i plata. En la documentació eivissenca dels segles XVII-XIX es constata, igualment, la presència de gipons masculins de teixits diversos i colors generalment foscos, guarnits amb botons, alguns amb mànegues de diferent teixit; a final del XVIII s’han recollit testimonis de gipons de pana o vellut, que sembla que tenen la seua continuïtat amb els jupetins o justets, també de pana i de botonadura de plata, dels quals també hi ha testimonis del segle XIX. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments