geneta d’Eivissa

geneta d’Eivissa
1. ZOOL [Genetta genetta ssp. isabelae, família dels vivèrrids, ordre dels fissípedes i classe dels mamífers] Present a l’illa d’Eivissa com una subespècie endèmica, descrita per Miguel Delibes de Castro el 1977. El seu color és més o menys daurat amb taques de color roig o negre repartides per tot el cos a excepció de la cua, que presenta entre vuit i deu anells foscos. El patró de les taques i el color de fons és un tret distintiu entre els individus. Hi existeix un lleuger dimorfisme sexual, ja que són una mica més grossos els mascles que les femelles. Es reprodueix típicament a la primavera i de vegades també a la tardor, encara que ateses les característiques climàtiques de l’illa la reproducció pot tenir lloc durant tot l’any. La geneta d’Eivissa és molt similar a l’espècie de la qual es va diferenciar amb una morfologia cranial diferent i de menor grandària, a causa probablement de la manca de depredadors a l’illa, a la menor mida de les seues preses o a ambdues causes. L’espècie que viu a la península i a Mallorca-Cabrera —falta a Menorca i a Formentera— fa un pes entre 1.550 i 2.000 g, mentre que la forma d’Eivissa no passa dels 1.300 g. Encara que la seua alimentació presenta un component vegetal molt important, també és gran depredadora de petits mamífers, rèptils i invertebrats com escarabats i aranyes. En general es pot dir que la dieta d’aquesta subespècie abraça un ampli ventall de possibilitats, seguint probablement la dinàmica de més variada com menor és la superfície on habita. És un animal d’hàbits nocturns i molt tímid, per la qual cosa les trobades amb aquesta espècie són molt esporàdiques. Tot i així, es pot detectar la seua presència en un determinat lloc per les seues petjades (quatre dits impresos al substrat) o bé per les lletrines on diposita els seus excrements que a la vegada serveixen per marcar territori. S’ha detectat la seua presència a la punta de la Rama, el torrent de s’Aigua, sa Talaia i es Amunts. [MTR]
2. DIAL Posar-se feta una geneta, irritar-se molt. “Sa dona, quan se’l ve amb aquell galambro, es posà feta una geneta, Rond Eiv 76.
3. Pudir com una geneta: esser molt pudent. Posar-se com una geneta: irritar-se molt. “Sa dona, quan se’l ve amb aquell galambro, es posà feta una geneta”. [DCVB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments