gambeta

gambeta f ZOOL

1.
Nom vulgar dels crustacis decàpodes nedadors de grandària escassa. El tercer parell de periopodis no acaba mai en pinça. Els ous són portats pels pleopodis de les femelles. Generalment són propis de les aigües superficials.

2 gambeta d’herba [Hyppolite inermis, família dels hipolítids, infraordre dels carideus, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Espècie de gambeta caracteritzada per presentar el carp del segon parell de periopodis format per tres artells. Els dos primers parells de periopodis acaben en pinça i el primer és el més curt i robust. Els ulls no estan coberts per la closca. La seua grandària ateny als 4 cm de longitud. El color és generalment verdós o bru, fosc, amb cromatòfors vermells. La seua distribució és atlantomediterrània. Es tracta d’una espècie litoral superficial, pròpia d’indrets arenosos amb herbeis de Posidonia.

3 gambeta de roca [Thoralus cranchii, familia dels hipolítids, infraordre dels carideus, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Espècie de gambeta caracteritzada per presentar el carp del segon parell de periopodis format per set artells. Els dos primers parells de periopodis acaben en pinça i el primer és el més curt i robust. Els ulls no estan coberts per la closca. La seua longitud arriba a 2 cm. La coloració és pàl·lida o bruna, amb taques de vegades vermelloses. La seua distribució és atlantomediterrània. És una espècie litoral superficial típica dels prats de fanerògames.

4 gambeta d’esca [Palaemon elegans, família dels palemònids, infraordre dels carideus, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Gambeta caracteritzada per presentar mandíbula amb palp; tercer maxil·lípede normal, no operculiforme; els dos primers parells de periopodis acabats en pinça, el segon, més llarg i robust que el primer; i marge posterior del tèlson amb dos parells d’espines i sedes plomoses. A més, el rostre és dentat, tant en el marge superior (6-7 dents) com en l’inferior (3-4 dents). Els ulls estan ben desenvolupats i no coberts per la closca. Arriba als 4 cm de longitud. Els individus són translúcids i porten línies fosques en sentit longitudinal a la closca i en sentit transversal als segments del plèon. La seua distribució és atlantomediterrània. El seu hàbitat són les aigües superficials del litoral costaner i també els bassals. És una espècie eurihalina que resisteix canvis acusats de salinitat. Ha estat usada com a esca de pesca (canya o volantí) fins que ha començat a ser escassa. Fins als anys setanta del s XX era capturada al port d’Eivissa a la zona coneguda com la Barra pels llevadors de gambes, amb gànguils o gambaners de peu.

5 gambeta de boca grossa [Alpheus dentipes, família dels alfeids, infraordre dels carideus, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Gambeta caracteritzada per mostrar una gran asimetria al primer parell de periopodis (quelípeds), de forma que és fàcilment identificable per la presència d’una gran pinça. Els ulls estan més o menys coberts pel marge frontal de la closca. El segon parell de periopodis presenten el carp dividit en cinc artells. La seua grandària arriba als 2 cm de longitud. La seua coloració és pàl·lida o vermellosa. La seua distribució és atlantomediterrània. Batimètricament aquesta espècie es troba des de la superfície fins a bastants metres de profunditat (30, 40 o, fins i tot, un centenar). És típica de comunitats d’algues calcàries però també ha estat capturada sobre algues fotòfiles. Una característica d’aquesta espècie és l’emissió de cruixits quan contrau la pinça, semblants als del trencament d’un vidre.

6 gambeta de taques grogues [Gnatophyllum elegans, família dels gnatofílids, infraordre dels carideus, subordre dels pleociemats, ordre dels decàpodes] Gambeta d’aspecte robust, amb rostre curt i tercer parell de maxil·lípedes operculiforme sobre la resta de peces bucals, ulls lliures no coberts per la closca, els dos primers parells de periopodis acabats en pinça, i els tres últims parells de periopodis amb una dent al costat de l’unguis. Ateny una grandària de 3 cm de longitud. La seua característica principal és la coloració que presenta, fosca i marronosa, amb abundants taques de color groguenc. La seua distribució és atlantomediterrània. És típica de comunitats algals fotòfiles i també de Posidonia. Es tracta d’una espècie veritablement escassa; ara bé, era relativament freqüent trobar algun exemplar en els pots de gambeta d’esca que es venien als pescadors en el port d’Eivissa. [JCE]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments