gallet

gallet
1. m BOT Nom comú que designa les plantes de l’espècie Arisarum vulgare que pertanyen a la família de les aràcies. El gallet, que també s’anomena popularment rapa, és una herba perenne d’entre 5 i 20 cm d’alçada i d’aspecte estrany. La inflorescència està formada per una columna central (l’espàdix) carnosa, prima, cilíndrica, de color verd i recorbada cap a fora, que està envoltada per una capa (l’espata) que la recobreix com una caputxa formant una espècie de tub per on sobresurt l’extrem de l’espàdix. L’espata presenta un dibuix amb ratlles longitudinals blanques, verdes o purpurines a la part inferior, té el llavi superior obert i arquejat, de color bru-porpra. Presenta flors masculines i femenines diminutes i molt nombroses. Les fulles són ovalsagitades, d’un màxim de 16 cm de longitud, llargament peciolades i escasses. El fruit és capsular de color verd. Té l’arrel tuberosa i arrodonida. Floreix de novembre a abril. Els gallets són una de les plantes més freqüents tant a les Pitiüses com a la resta de les Balears, es troben a qualsevol indret humit, ombrívol i fresc tant de zones boscoses com voreres, camps i conreus. Les arrels contenen una gran quantitat de midó, però també, igual que les fulles i els fruits, diversos principis tòxics que es descomponen fàcilment per la dessecació o la calor. Segons una cita d’Andrés de Laguna de l’any 1570, les arrels d’aquesta planta eren cuinades a les Balears, mesclades amb mel i servides en els convits com si fos una torta reial. El tubercle radical, ratllat i aplicat en fresc, s’ha utilitzat també per eliminar els calls, per llevar taques i blaus de la pell i com a expectorant. [XGR]
2. CULT POP Flor de certa espècie de rapa, que solia ser objecte d’entreteniment entre els infants. Quan se celebraven festejos i casaments, es capolaven per fer perxades de sobrassada, i hi havia qui els observava durant llarga estona un dia i un altre esperant que cantassin. [MTT]
3. m ICT Sota aquest nom popular a les Pitiüses es coneixen dues espècies de peixos de dues famílies diferents: Lipophrys pavo, de la família dels blènnids, i el Capros aper, de la dels caproids. Aquest darrer rep aquest nom per la seua semblança amb el conegut gall de Sant Pere (Zeus faber), però és molt més petit, es tracta d’un peix d’uns 15 cm, de cos alt i molt comprimit, de forma discoïdal, en el qual destaca un morro molt agut rematat per una boca protàctil que, quan s’estén té forma tubular. El cap és relativament petit, hi destaquen els ulls de gran diàmetre. Les aletes pectorals són arrodonides i les pèlviques s’insereixen per darrere de l’origen de les pectorals. Una característica remarcable d’aquesta espècie és el seu primer i únic radi espinós particularment desenvolupat i denticulat; l’aleta dorsal és única, però diferenciada en dues parts: a l’anterior, notòriament més alta, se situen els radis espinosos, i la posterior està formada per radis blans. És de color uniformement vermell o rosat a les femelles i els mascles poden presentar unes bandes transversals més fosques. Es tracta d’una espècie gregària i nectobentònica, i forma moles, que es poden situar sobre fons arenosos o rocosos, entre 40 i 400 metres. S’alimenten bàsicament de crustacis, poliquets i mol·luscos. No té cap interès comercial, però ocasionalment se’l pot pescar amb la pesca de bou de plataforma, i se’l pot trobar entre la morralla als mercats. [MTR] L’altra espècie, Lipophrys pavo, és un blènnid d’aspecte robust, que pot arribar fins als 13 cm de longitud, amb un petit tentacle supraorbital filiforme i minúscul i una cresta carnosa damunt el perfil cefàlic que caracteritza els mascles, els quals la tenen molt gran i desenvolupada, mentre que les femelles i joves la tenen molt més petita o absent. Tenen la boca petita i amb una franja de dents incisiformes a cada mandíbula, seguida d’un fort clau. L’aleta dorsal és de perfil uniforme i sense escotadures. Són de color marró-groguenc o verd oliva fosc, amb sis o vuit bandes transversals més fosques, de vegades no molt visibles i que tendeixen a desaparèixer cap a la regió caudal, finament envoltades de puntets de blau clar. En l’època de zel els mascles desenvolupen la seua gran cresta, què és de color groguenc o ataronjat, i uns bonys glandulars en els darrers radis de l’aleta anal. Es tracta d’una espècie bentònica, es desplaça damunt fons rocosos i soms i, a vegades, se la pot trobar a l’arena, entre roques; també és corrent a les praderies de fanerògames (sobretot de Cymodocea). Suporta salinitats molt baixes, de fins un 5%, per això pot habitar estuaris de riu; a les illes Balears és fàcil trobar-lo a l’interior de llacunes i albuferes costaneres. S’alimenta d’invertebrats variats, especialment de mol·luscos, i algues. Es reprodueix de maig a juliol. El mascle és territorial i guarda la posta de diverses femelles en la zona que protegeix. Tan sols es pesca ocasionalment o accidentalment amb canyes a aigües molt somes. Abans se solia pescar amb garbells de fer gamba i amb nanses o gambins de capturar peixetó. En tractar-se d’una de les espècies més característiques i comunes de les aigües somes o de les basses intermareals, és de les típiques espècies que capturen els al·lots jugant a la vorera de la platja. No té cap interès comercial i per això no és present mai als mercats. [PAS]4 beure al gallet: Expressió que apareix introduïda a la veu galet en el Diccionari Català-Valencià-Balear, en el qual s’explica que consisteix a “beure fent caure a la boca el raig de líquid que surt pel broc prim d’un atuell”, expressió que també es pot emprar en sentit figurat. En aquest últim cas, significa enganyar-se fàcilment. L’Alcover-Moll cita, a més, “fer beure a galet: enganyar algú amb facilitat”. Segons aquest diccionari, l’etimologia del mot galet sembla derivada del llatí GALLA cast. agalla, cosa que sembla confirmar-se per la coincidència de les variants amb –l– i amb –ll– (galla i gala, gallet i galet). Si en aquest mateix diccionari es consulta la veu gallet, en la segona accepció defineix: “Broc prim d’un càntir, porró, almorratxa o altre recipient destinat a fer rajar un líquid a raig prim (Empordà, Garrotxa, Gir., Fraga); cast. pico [...]Beure a gallet: beure engolint un raig prim de líquid sense tocar amb els llavis el recipient que el conté (Empordà, Costa de Llevant, Maestrat, Val.)”. Segons Coromines, en el seu Diccionari Etimològic de la Llengua Catalana, on també s’admeten les alternances amb –l– i amb –ll–, la formabeure a galet és la forma més emprada a gran part del català oriental i en algunes zones del català occidental (per exemple, a Benasc). Així mateix, Coromines aclareix que aquesta forma, amb una sola –l–, ja era emprada pels escriptors de la Renaixença. [MCC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments