fuita

fuita f CULT POP Acció referida a un al·lot i una al·lota als quals es privava de continuar el festeig, no volien obeir l’autoritat paterna i decidien fugir . Cal esmentar que normalment mai no fugia la parella sense cap acompanyant, ja que aquest fet hagués representat trencar l’honor de l’al·lota i, per tant, de la seua família. Així algun familiar o persona de confiança vigilava aquest aspecte. S’emportaven l’al·lota a casa d’algun familiar o del mateix pretenent i allí dormia amb la mare o germana d’ell. És curiós assenyalar que en un context caracteritzat per una dominant autoritat paterna, aquest fet servia per coaccionar i fer canviar la decisió dels pares i estava socialment aprovat, a més de considerar-se com un acte de valentia no absent de romanticisme tenir el coratge d’escollir la parella per amor, en contra de la voluntat paterna i provocant un conflicte familiar. Com a recurs socialment vàlid i acceptat, era sovent aprofitat en altres contextos pels propis pares, que de vegades i davant filles indecises i capritxoses, les feien fugir amb el pretendent que ells triaven, fent així acabar el festeig en grup i tancant la possibilitat que l’al·lot que ells triaven no refredàs avorrit per un festeig massa llarg o que la filla acabàs decantant-se per algú que no fos del seu gust. O també era emprat en casos en els quals es temia que els envalentonats fadrins barallassin entre ells, moguts per gelosies i enveges. [CSC]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments