fons de millores

fons de millores HIST Institució creada al llarg del període de la il·lustració amb la finalitat d’aconseguir la modernització de la societat i de l’economia de les Pitiüses. Poc després de la seua arribada a Eivissa, Manuel Abad y Lasierra , primer bisbe de les Pitiüses i representant del moviment il·lustrat, envià a la cort tota una sèrie d’informes, a mitjan 1785, on es queixava del retard en què es trobaven les illes d’Eivissa i Formentera i hi proposava algunes solucions. Cap a final d’any arribaren de la cort unes instruccions on es manava, entre d’altres coses, la creació d’una junta d’autoritats, formada pel governador , el bisbe ( Bisbat d’Eivissa), l’assessor , el brigadier de Marina, dos capitans de milícies, dos ciutadans destacats i dos cònsols comercials. La major part de les funcions d’aquesta junta anaven destinades a intentar establir un pla de millores amb els següents objectius: foment de les activitats industrials (entre elles, la producció salinera), foment de l’abastament de queviures a partir d’un alliberament total de les importacions i les exportacions i, sobretot, el foment de les activitats agràries. En aquest apartat es volia incidir en dos aspectes diferents: una millora de les activitats agràries i aconseguir que la població rural anàs a viure a tota una sèrie de nous pobles que s’havien de crear. El 1789 es reberen instruccions de la cort per convertir la fins llavors junta d’autoritats en junta perpètua de govern, amb funcions de control damunt els ajuntaments i també amb la finalitat de poder dur endavant l’ambiciós pla de millores que proposaven. Gairebé des de l’inici dels projectes de millora dels il·lustrats al seu capdavant s’hi col·locà Miquel Gaietà Soler , que era assessor del governador des de 1784. Mentre ell va treballar a Eivissa i dirigí el fons de millores, es feren la gran majoria de les seues actuacions. En sortir Soler cap a la cort, el 1798, per ocupar el càrrec de secretari d’estat d’hisenda, es pot dir que el fons de millores deixà de treballar. Abans de la seua sortida d’Eivissa redactà un informe, que permet conèixer la tasca realitzada, sempre tenint present que la visió és la dels propis promotors del pla. Seguint l’ordre de la memòria d’activitats presentada per Miquel Gaietà Soler, el primer que es comenta és el que es refereix a les activitats industrials. En aquest apartat se’ns parla de l’Hospici . Fundat el 1786, havia de servir per formar al·lots i al·lotes que després treballarien a les fàbriques de teixits que s’anaren creant. S’ha de tenir present que, a final del s XVIII, quan es parla de fàbriques de teixits es fa referència a petits tallers. La construcció d’aquestes fàbriques, que estaven en mans de particulars, havia estat també promoguda pel mateix fons de millores. A la memòria de Miquel Gaietà Soler se n’esmenten tres. Una altra de les actuacions, dins el camp de l’activitat industrial, va ser la creació d’una ferreria. Tenia una doble funcionalitat: actuava com a tal i a més era emprada com a centre de formació per als aprenents d’aquest ofici. Hi ha referència també d’actuacions en d’altres camps, com l’adobament de pells, els capells, les gerreries, les cordes... La formació de futurs operaris també abastà molts d’àmbits, com forners, sabaters i picapedrers. Per poder mantenir sempre l’abastiment dels tallers creats, s’establí un magatzem de matèries primeres. Les estructures de la ciutat d’Eivissa també reberen una forta embranzida per part del fons de millores il·lustrat. Com en altres camps, les primeres actuacions es destinaren a assegurar l’abastiment de productes de primera necessitat. En concret es creà una llotja pública per a la compra i venda de grans. Aquest producte, abans controlat per l’Ajuntament per evitar el seu desabastiment, va ser de lliure circulació a partir de l’aplicació de les mesures del fons de millores. Al mateix temps, es creà a la ciutat una posada per a aquells viatgers que arribassin a l’illa. Pel que fa a les estructures urbanes, es varen empedrar i millorar setze carrers i a més s’emprengué una actuació decidida en la construcció d’habitatges, amb cinquanta-sis noves cases i la reparació de dotze més. El fons de millores es dedicà també a una altra important millora per a la ciutat: portar-hi aigua potable. S’escollí Sant Rafel de sa Creu com a punt d’origen de la conducció, que acabava al raval de la Marina. A un nivell menor, es feren també canvis a d’altres serveis públics: magatzems de llenya i carbó, escorxador i carnisseria, mercats separats a Dalt Vila i la Marina, reestructuració dels gremis... Al camp també s’intentà fer un important nombre de millores. El mateix Miquel Gaietà Soler, assenyalà com a la més destacable, la creació de divuit nous pobles al camp, prenent base una reial ordre de setembre de 1789. A cadascun d’ells es nomenà un ajuntament, es marcaren els límits d’on s’havia de situar el poble i s’aixecà església en aquells on encara no n’hi havia. També es decidí l’inici de les construccions d’edificis pels propis ajuntaments, prop de les esglésies. Dins el camp de la millora de les tècniques agràries, es portaren operaris des de Mallorca, perquè donassin formació a tots aquells pagesos interessats a millorar la seua productivitat. La incidència es va fer especialment als cultius arboris, amb creació de vivers per a fruiters, parres i moreres. A la seua memòria, Miquel Gaietà Soler destaca la magnífica collita de garroves dels darrers anys, que permeté fins i tot la realització d’exportacions. No es pot considerar que el creixement dels pobles, que era una de les fixacions dels il·lustrats, fos un èxit rotund; s’esmenta que l’únic nucli amb un cert desenvolupament era Santa Eulària des Riu, amb divuit cases ja habitades i vint-i-tres en obres. Als altres, es fa referència a l’existència d’unes poques cases. L’informe no fa referència a més millores. Poc temps després el mateix Miquel Gaietà Soler, ja com a secretari d’estat d’hisenda, confirmà totes les ordres dictades amb anterioritat. [EPG]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments