figa

figa f
1. BOT Infructescència de la figuera anomenada siconi. Les figues són formades per un receptacle carnós, profundament còncau i tancat, dins del qual s’insereixen les flors. Les figues són piriformes i la pell pot ser verda, negra o morada, segons les varietats. Algunes de les principals a les Pitiüses són o han estat les següents: figa alcudia, blanca, bordissot, coll de dama, hiversesca, julia, lloral, martinenca, morada, morisca, oriola, poletana, rojal, sarrona, verdal... A les Pitiüses les figues es mengen tendres o seques. En aquest darrer cas es poden obtenir xereques (figues flors obertes, assecades i tornades a tancar) o figues seques en general. A les Pitiüses qualsevol tipus de figa pot ser objecte de dessecació, però principalment són assecades les varietats martinenca i blanca. La seua preparació és la següent: collides les figues, com més madures millor, s’estenen damunt d’un canyís col·locat dalt d’un terrat o bé en terra, dins un tancó, on no puguin entrar els animals. L’exposició ha de ser cap a migdia, a fi d’assegurar un assolellament màxim. Cada dia, al solpost, s’ha de retirar el canyís a un lloc arrecerat, per tal de protegir les figues de les rosades de la nit, que són la causa per la qual, de vegades, es tornen agres. Durant els dies que estan en aquesta situació, les figues es van canviant de costat per tal d’aconseguir una dessecació uniforme. Aquesta operació té una duració variable ja que depèn de la climatologia, que els vents siguin secs o humits, faci sol o estigui cobert. L’exposició a l’aire, per tant, finalitza quan les figues estan ben seques. A continuació es posen dins el forn, quan aquest ja no té molta força, per exemple després d’haver fet una fornada de pa i s’hi mantenen fins al refredament total del forn, és a dir, aproximadament un dia. Seguidament, i aprofitant que bufi un vent sec, de mestral o de ponent, es posa una caldera amb aigua al foc i, tan aviat com prengui el bull, s’introdueixen les figues, prèviament col·locades dins d’un cistelló de verduc, a fi d’escaldar-les. Aquesta operació va acompanyada de petites sacsades al cistelló i es repeteix diverses vegades a fi que l’aigua bullent arribi a totes les figues. Tot seguit, si el dia és sec, s’estenen de nou fins que quedin ben assecades. Només queda col·locar-les dins d’un cove o, millor encara, dins d’una alfàbia ben neta i seca (és imprescindible que no hagi tengut mai olives). Abans, però, tot al voltant de qualsevol d’aquestos recipients es posen fulles senceres de garrover i a continuació s’hi van poant les figues, una a una, col·locant entre capa i capa més fulles senceres de garrover (per assecar i assaonar), així com flors i fulles de frígola per aromatitzar-les. [CGT]
2. CULT POP Gest injuriós de burla o menyspreu realitzat amb el puny clos i el dit polze sortint entre l’índex i el d’enmig, que constitueix una antiga representació fàl·lica. Als amulets que tenen aquesta forma, realitzats amb atzabeja, coral, cristall o altres matèries, se’ls atribuïen qualitats magicoprotectores contra el mal d’ull, principalment. La documentació eivissenca ha deixat proves de diverses manetes (probablement figues) realitzades amb aquestos materials, associades a la indumentària infantil o de dona. També es diu que la persona que repetia tres vegades la frase figa li fa quedava protegit contra el mal. [LMP]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments