fava

fava f
1. BOT Fruit i llavor de la favera, Vicia faba. Les faves es comercialitzen normalment com a llavor, encara que quan són fresques es presenta el fruit sencer. Es poden trobar seques, tendres, congelades o en conserva. Normalment es mengen cuinades, però excepcionalment també es mengen crues amb beina i tot. N’hi ha de moltes mides, colors i varietats. [CGV]
2. CULT POP Un aliment tan senzill com són les faves contenen tota una sèrie de creences i supersticions com les següents: des de l’antiguitat, a Grècia i a Roma aquest llegum ha estat envoltat de mitologia, com per exemple la creença que les faves, per la seua flatulència, tenen un poder especial que arriba a identificar-se amb esperits o animetes, això s’atribueix a Pitàgores i a la seua escola, hereus dels cultes òrfics; així les faves eren com les animetes dels éssers humans, dignes de tot respecte i de culte; per als romans també es relacionen amb el culte als difunts i les faves esdevenien l’aliment de les ànimes del morts que, durant la celebració de la festa de les Lemúries (festa equivalent a la nostra dels difunts) sortien de les tombes i visitaven els familiars. També entre els romans se celebraven les Saturnals, que es poden considerar com el nostre Carnestoltes, uns dies de permissivitat en què es tolera la inversió i el canvi de paper en la vida social i sexual; aquestes festes se celebraven acompanyades d’un bon tiberi de menjar i de bon vi, on compartien taula senyors i esclaus. Durant aquesta jornada hi havia un intercanvi de papers i responsabilitats, aquesta festa ha derivat cap a les festes monàstiques entre les quals cal recordar el Bisbetó i el costum de Nadal, de Reis o d’ambdues celebracions, de rifar-se un dolç amb la fava a l’interior; la Nit de Sant Joan les al·lotes d’Eivissa i Formentera fan una consulta per conèixer l’estatus econòmic del seu futur promès, per això tiren tres faves davall el llit, una sencera, una cellada i una pelada, i a punt de mitjanit i sense mirar n’agafen una amb la mà i la que surt indica la sort econòmica: si surt la sencera tot anirà bé, però si surt la pelada tot serà misèria i si és la cellada mitjo-mitjo. Els pescadors d’Eivissa i Formentera quan surten a la mar sempre duen mitja fava seca, que els serveix per medecina si ve el cas d’una picada d’aranya o d’altre peix verinós; hom diu que la fava queda aferrada, xucla el verí i calma el dolor. Les faves també han estat un element a través del qual les persones majors exercitaven el càlcul i així ha estat habitual que majors i majores fessin els seus comptes a base de fer muntets de faves; segurament que relacionat amb aquest costum hi l’expressió “això són faves comptades”, per referir-se a un compte clar i tancat, indiscutible. L’expressió “estar enfavat” per indicar que una persona és lenta, que bada, té el seu origen en una malaltia que existia a la Mediterrània, el favisme, els efectes de la qual eren aquest estat d’inactivitat i de badoc. “Ser un ase o un cap de fava” és un insult freqüent sinònim del tractament d’ase. [MTT]
3. DIAL Joc d’infants, en el qual els jugadors posen llurs capells en renglera en terra i van passant a peu coix de diferents maneres, segons determinades regles, per entre els capells, sense tocar-ne cap amb els peus; el qui en toca cap, es posa darrera de tots. Qui fa totes les seues evolucions bé, lleva el seu capell, i els altres segueixen el joc; quan no hi queda cap capell, el joc està acabat. [DCVB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments