exocarst

exocarst m GEOL Part superficial d’un carst. Forma de relleu característic de regions de composició principalment calcària o dolomítica, o ambdues alhora, però que també es pot donar sobre roques solubles com els guixos, sals i d’altres com els conglomerats.

L’exocarst d’Eivissa i Formentera presenta un desenvolupament limitat pel recobriment dels materials argilosos i llimosos del quaternari sobre les roques del mesozoic i miocè. A les Pitiüses el carst es presenta en roques carbonàtiques; només en alguns punts, com el Paller d’en Camp i es Figueral, es fan presents alguns petits rasclers sobre els guixos del keuper (triàsic superior) que hi afloren.

L’agent responsable de la modelació d’aquest tipus de paisatge tan particular és l’aigua de pluja, que en combinació amb el CO2 atmosfèric esdevé àcid carbònic que produeix la dissolució de la roca carbonada (carbonatació). Aquest procés, afavorit per la presència de fissures i trencs a la roca que faciliten la infiltració de l’aigua, progressa en profunditat i dóna lloc a una xarxa de cavitats subterrànies anomenada endocarst.

Les condicions més favorables per a la formació d’un carst ben desenvolupat es produeixen als massissos potents, massius i amb estratificació horitzontal, com poden ser les calcàries urgonianes, mentre que passa el contrari en estratificacions primes com és el cas del kimmeridgià (juràssic superior). Tanmateix, donat que la taxa de dissolució i per tant l’avanç del modelat càrstic depèn del nivell de precipitacions i aquest és ben escàs a les Pitiüses, l’evolució de les formes es fa molt lentament.

El modelat exocàrstic presenta sovent un aspecte sec, pedregós i amb una minsa coberta vegetal (com per exemple al cap de Barbaria); és molest per passejar-hi, per l’abundància d’arestes i cavitats que presenta, a més a més, a pesar de ser unes roques que es dissolen amb facilitat, posseeixen una gran consistència que els permet suportar forts pendents i desnivells, sovent excavats pels torrents o per la mar i donen lloc a paratges abruptes de gran atractiu.

Les formes superficials més característiques del carst estan ben representades a les Pitiüses: el rascler és la morfologia més típica; es tracta d’un relleu punxegut, molt acanalat, format per un conjunt de reguerons separats per crestes que resulten de l’erosió diferencial de l’aigua corrent superficial. També són molt freqüents tot un seguit de depressions circulars, orificis i cavitats tancades de diferents mides, començant pels alvèols de dissolució, petits forats que apareixen a la roca nua, a vegades juxtaposats o alineats com una bresca d’abelles; els cocons, de mida decimètrica i les dolines o clotades d’ordre superior, com les de sa Rota Vella o can Joan d’en Petit, on s’acumulen les restes argiloses procedents de l’erosió de les calcàries.

Els pòlies són formes planes, lleugerament deprimides i d’extensió quilomètrica que representen un estat més avançat del modelat càrstic. Estan reblerts amb les argiles residuals resultants del procés de descalcificació. Resulten exemplars els casos del pla de Corona, el clot de Sant Mateu i el pla de Son Gelabert.

Els avencs són cavitats de parets verticals que suposen vies de comunicació amb la xarxa endocàrstica; l’avenc des Pouàs representa un magnífic exemple d’aquesta formació, especialment destacable pel paper que ha jugat com a trampa de sediments, ja que l’estudi del registre fòssil trobat als seus dipòsits ha estat clau per determinar les condicions de l’evolució del context paleoambiental i paleogeogràfic del quaternari eivissenc.

A vegades l’aigua que circula pels conductes subterranis de l’endocarst apareix a l’exterior en forma de surgències o raigs, en alguns casos intermitents, que s’anomenen fonts, o també brolls i verinals si l’aigua en surt amb molta força.

A la zona costanera, el modelat càrstic se superposa a l’acció erosiva de la mar sobre el litoral, i origina formes característiques com forts penya-segats, arcs i cavitats litorals, dolines costaneres i d’altres que de vegades resulten de l’exhumació de les formes interiors del carst. [XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments