evaporites

evaporites f pl GEOL Grup de roques sedimentàries que es formen per la precipitació de les sals dissoltes a l’aigua quan, per efecte de l’evaporació, la seua concentració sobrepassa els límits de solubilitat. Aquest procés és comparable al que té lloc a les salines, on es concentra artificialment l’aigua de la mar en estanys soms, sota un clima càlid i sec. En condicions naturals, la posterior sedimentació d’altres materials com poden ser les argiles protegeix les evaporites de posteriors dissolucions.

En general, aquestes roques s’han format en tres tipus diferents de conques:

a) llacunes costaneres com les albuferes, comunicades precàriament amb la mar;

b) llacs i llacunes interiors de clima desèrtic on les aportacions fluvials no compensen la forta evaporació;

c) mars interiors amb escassa aportació fluvial i forta evaporació.

Aquestes darreres han estat les condicions ambientals regnants durant el keuper (triàsic superior) d’Eivissa: mar som epicontinental i situació propera a l’equador i, per tant, clima càlid, que afavoriren el dipòsit de les evaporites que afloren a l’illa.

Així mateix, les prospeccions oceanogràfiques realitzades al voltant de les illes, mostren l’existència, a uns 200 m de fondària, d’una potent capa d’evaporites que pot assolir els 2 km de gruix. Aquesta capa es diposità durant el messinià (miocè, 5,7 milions d’anys) com a resultat del moviment de les plaques europea i africana, que provocà el tancament de la mar Mediterrània i el seu assecament en un període de poc més de mil anys.

En qualsevol cas, les sals es dipositen sempre per ordre de solubilitat creixent: en primer lloc precipiten les sals carbonatades (calcita), seguides de les sals sulfatades (guix i anhidrita) i, en últim terme, ho fan les més solubles, que són els clorurs (halita i silvina).

La classificació de les evaporites es pot realitzar en funció del seu origen: les formades en ambients continentals són menys potents i abundants en sulfats càlcics com el guix. Al contrari, els dipòsits d’evaporites marines són més extensos i potents, amb predomini dels clorurs.

Les roques evaporítiques reben el mateix nom que els minerals que les formen; les més freqüents són el guix (SO4Ca·2H2O), l’anhidrita (SO4Ca), la sal gemma o halita (NaCl) i la silvina (KCl). Les dues darreres, presents en abundància a les perforacions messinianes del fons marí, augmenten la seua proporció cap al centre de la plana abisal balear, però no afloren a les Pitiüses.

El guix i l’anhidrita (que sol originar-se per deshidratació del primer durant la diagènesi) es presenten fortament plegats i desfets, en forma fibrosa i color predominant gris blanc en intercalacions dins les margues del keuper que afloren al nord-est de l’illa d’Eivissa, però molt especialment as Figueral, caló d’Encalders, cala Xarraca, caló des Porcs, cap Roig i la vora nord de la carretera de Sant Vicent de sa Cala.

La gran plasticitat d’aquestes roques, situades a la base de la cobertora ha facilitat el desenganxament i el desenvolupament d’estructures com plecs i encavalcaments independents del sòcol. Localment, com succeeix al Paller d’en Camp, s’han produit processos de dissolució càrstica, com a conseqüència del seu caràcter hipersoluble, que originen formacions de rascler d’escala reduïda.

Un cas especial de tipus mixt calcari i evaporític el representen les carnioles, roques formades per calcita i dolomita amb residus nodulars de guix i anhidrita, que després de la seua parcial dissolució li confereixen una estructura vacuolar, porosa i molt permeable. Es formaren al sostre de les margues del keuper i són de color groguenc bru. No massa potents, formen, per exemple, la costa que envolta la platja des Figueral.

Les evaporites tenen un elevat interès econòmic; a més de la sal, els guixos del triàsic s’han explotat per a la construcció fins a la dècada dels seixanta. [XGR]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments