espadella

espadella f
1. BOT (Gladiolus communis, Gladiolus illyricus, Gladiolus italicus, família de les iridàcies). Nom que es dóna a les tres espècies del gènere Gladiolus que viuen en estat natural a les illes Pitiüses. Totes tres són plantes vivaces, de rizoma en forma de bulb, fulles en forma d’espasa —a aquest caràcter fa referència el nom d’espadella— i flors roses o vermelloses disposades en inflorescència espiciforme a la part superior de la tija. Cada flor surt d’una bràctea o espata. Presenten periant irregular de sis peces amb el tèpal central superior més llarg que els laterals i fruits en càpsula. El Gladiolus italicus es pot diferenciar del G. illyricus per ser generalment de major alçada, per tenir fulles una mica més amples, flors més nombroses, estams amb les anteres més llargues que els filaments i llavors no alades. Totes dues espècies floreixen a la primavera. El G. italicus és molt comú a les terres conreades, especialment de gramínies, i el G. illyricus es desenvolupa preferentment a terres primes de caràcter forestal. El G. communis sp. byzantinus presenta característiques semblants al G. illyricus pel que fa a la mida de les anteres, que són més curtes que el filament, i per tenir les llavors alades, però la tija presenta més flors i més alçada. També floreix a la primavera. El seu hàbitat són els camps de conreu, on coincideix amb el G. italicum. Les espadelles formen part de la vegetació herbàcia —pradells d’anuals— que ofereixen la seua plenitud vegetativa a la primavera. L’eixut estival obliga les espadelles a un període de repòs temporal, que es trenca amb la nova brotada primaveral dels bulbs. En els mesos d’abril i maig, en plena floració, les espadelles omplen de color els camps de conreu de secà sembrats de cereals i constitueixen un bell ornament del paisatge agrícola pitiús. Al mateix gènere botànic de les espadelles pertanyen els gladiols de jardineria, molt apreciats com a plantes de flor tallada. Procedeixen de gladiols d’origen capenc (Sud-àfrica). [CGT]
2. CULT POP Pala de fusta dura (generalment ginebre o garrover) d’uns 30 cm de llargària per uns 10 d’amplada, rectangular i, a vegades, trapezoïdal, amb un mànec per a una mà centrat a un cap. Mànec i pala solen ser tot d’una peça. La pala sol estar guarnida amb brodats incisos i pintats. Serveix per espadar cànem i lli i, més excepcionalment, per separar la polpa del fil de pitra de fulles de pitrera que han estat torrades, bullides o amarades. [VMS]
3. DIAL Corretja de ferro clavada o empernada a una porta, i que per un cap té un buit dins el qual balla el góndol. [DCVB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments