era

era f ARQUIT/CULT POP Plaça circular, generalment d’uns setze metres de diàmetre, utilitzada per batre els cereals i els llegums per tal de separar la palla i la pols del gra. Està situada prop de la casa pagesa, però a una distància prudencial per evitar perill en cas d’incendi ja que entre ambdues construccions s’hi feien els pallers.

Cada casa pagesa tenia una era, però sembla que inicialment aquestes foren comunals i estaven destinades a aquelles famílies que encara no en tenien. Els treballs de construir una era s’han de fer amb molta cura per tal que surti bona i de durada. El primer que cal fer és triar un bon lloc un poc elevat, a fi que hi passi bé l’oratge, perquè quan plogui l’aigua no hi pugui córrer. Després s’ha de construir una paret baixa i forta generalment en forma de circumferència, perquè els animals en batre, han de rodar-hi al damunt. Es van dipositant carretades de pedra i reble dins el cercle marcat per la paret, s’aplanen repetidament fins que s’obté la consistència necessària de tot el fonament. Quan s’ha assolit el nivell desitjat, s’hi posa una primera capa de terra blanca i es repeteix l’operació d’aplanar-la. La darrera capa es fa de terra blanca de bona qualitat i les feines d’aplanar-la encara són més llaguioses.

Algunes eres es construeixen directament sobre el terra, quan aquest és apte, no cal edificar-hi cap paret circular, només s’ha de tenir present que l’aigua de la pluja no hi pugui córrer. Abans de portar-hi les garbes es ratlla l’herba que hi pugui haver a l’era; es talla arran de terra amb una aixada. Quan arriba el cicle de l’era, es traginen les garbes des del terç, es deslliguen totes, es retiren els vencisos i s’estenen les espigues per tota l’era, fet que s’anomena estendre. El dia de Sant Pere, se solen començar a batre les garbes de blat.

En començar el segle XXI n’hi ha moltes de desfigurades per l’herbam, en camí de desaparèixer, substituïdes per màquines. [ERC]

No és infreqüent trobar al marge de l’era la capella d’un aljub, aprofitant la idoneïtat d’aquesta superfície per a la recollida d’aigua potable.

Encara que a les eres també es batien i es ventaven llegums com ara faves, pèsols, guixes i llenties, la feina més destacada era la que es dedicava a l’obtenció del blat, l’ordi i la seua palla. En aquest sentit els treballs a l’era s’iniciaven el mes de juny, en haver acabat la sega. Les garbes es portaven dels camps i s’amuntegaven vora l’era, encara que no massa prop per tal de no tapar l’aire necessari per al ventat. A continuació s’anaven estenent les garbes i es començaven a batre amb l’ajut del carretó, que era estirat per un i de vegades dos animals de preu. En haver acabat de batre i després d’haver separat la palla amb la qual es feien els pallers, s’amuntegaven el gra, el pallús i les arestes que havien quedat al sòl, a l’espera del vent. Quan aquest arribava era el moment de ventar. Finalment el gra, ja net de pols i palla, s’ererava per tal de separar-ne les pedretes que hi pogés haver. Ja només restava ensacar.

Expressions i dites populars: Aixecar d’eres: realitzar el cicle de feines relacionades amb les eres, és a dir, garbejar, batre, ventar, ererar, ensacar i fer els pallers. Qui no vol pols, que no vagi a s’era: s’empra aquesta expressió per manifestar que els fets que esdevenen a les persones són lògica conseqüència dels seus actes i, per tant, no hi val queixar-se dels resultats quan aquestos són desfavorables. Entre Sant Joan i Sant Pere no dugueu garbes a s’era. [AMB]


Descàrregues

 Descarregar veu en format pdf

Col·laboradors


Bústia de suggeriments

L'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera en línia creix cada dia gràcies a la participació de gent com tu. Pots col·laborar-hi suggerint millores en la redacció d'alguna veu, afegint-hi fotografies o enviant-nos el teu comentari. Segueix el següent enllaç per deixar-nos la teua aportació: Bústia de suggeriments